Pont Clemente: “la regularització tributària dóna un tracte molt favorable als defraudadors”

La “declaració tributària especial” (Reial Decret 12/2012, de 30 de març) que té per objecte l’aflorament de drets i béns no declarats ha estat novament motiu de reflexió al Col•legi en la inauguració de les reunions quinzenals de la Secció d’Assessors Fiscals. En aquest marc, el catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), Joan-Francesc Pont Clemente, ha afirmat que “cal considerar aquesta regularització com un privilegi, un tractament d’excepció que deroga parcialment la normativa aplicable”. Clicar aquí per accedir al document complert de les conclusions de la jornada.

El catedràtic s’ha preguntat si era o no convenient aquesta regularització voluntària tenint en compte l’escassa resposta que havia rebut. Ha recordat que “la raó immediata de la norma és disminuir el dèficit públic, mentre que la raó de fons és posar al dia situacions de frau fiscal que han dut a l’existència de patrimonis ocults”. Pont Clemente ha assegurat que “la norma resulta incompleta com ho demostra l’aprovació de textos posteriors que la modifiquen i intenten suplir deficiències” i ha avançat que “se senten veus d’un nou decret abans del 30 de novembre”, data en què caduca l’esmentat Reial Decret. 

També ha insistit en què “hi ha elements suficients per adoptar acords, començant per les dues dates claus a tenir en compte, el 31 de desembre de 2006 i el 31 de desembre de 2010”. Ha manifestat que amb l'aflorament dels actius ocults es regularitza la situació tributària i el contribuent saneja els incompliments fiscals dels tres impostos (IRPF, IS, IRNR), els quals queden a tots els efectes com si el contribuent hagués complert; i es prohibeix la possibilitat de fer una comprovació dels impostos i exercicis compresos en la regulació voluntària realitzada. Tanmateix, ha afegit que “es pot fer comprovació d’aspectes aliens als actius aflorats, però si hi ha lligam directe entre incompliments fiscals anteriors i els actius fiscals aflorats no pot haver-hi actuació de l’administració”. 

És una norma excepcional

En la intervenció al Col•legi, el catedràtic ha assenyalat que “parlar de declaració tributària especial és un eufemisme, ja que és una veritable regularització d’actius ocults” i que “aquesta regularització cal considerar-la com un privilegi, un tractament d’excepció que no afecta al conjunt de ciutadans en general ni als que reben tractament especial”. Així mateix, també ha explicat que “provoca una derogació parcial de l’ordenament jurídic” i va assenyalar que “s’ha fet un forat jurídic que fa que els defraudadors tinguin un tracte especialment favorable”. Segons Pont Clemente “es tracta d’una veritable regularització d’actius ocults que consisteix en l’aflorament d’aquests actius que es graven amb un 10% del seu valor, un impost extraordinari”

Posteriorment, s’ha centrat en aspectes que poden generar dubtes com el fet que la norma reconeix la possible diferenciació entre la figura del titular jurídic d’un bé i el titular real del bé (la norma admet la controvertida figura de la fidúcia, prohibida en l’ordenament espanyol) i en l’aflorament de diners en efectiu. 

Espontaneïtat i actius estrangers

Finalment, el conferenciant s’ha referit a la “mínima espontaneïtat que requereix aquesta regularització, fet que no és aplicable a processos d’inspecció en marxa”. I ha insistit en que “de la mateixa manera, no es pot ajornar el pagament i no es poden imposar ni recàrrecs ni interessos ni sancions”. Per acabar, ha assegurat que l’enduriment del règim tributari de l’aflorament voluntari o involuntari dels actius ocults a l’estranger no és irrellevant a l’hora d’adoptar decisions sobre la matèria. Clicar aquí per accedir al document complert de les conclusions de la jornada