Oriol Amat: “Catalunya és completament viable com a estat independent”

Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), sobre les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat considera que Catalunya és completament viable com a estat independent si compta amb un bon govern, amb un dèficit fiscal resolt i amb un Estat que hi jugui a favor apostant per les infraestructures, les inversions i la despesa pública. Oriol Amat ha fet aquestes declaracions en el marc de la conferència amb el títol “La viabilitat econòmica de Catalunya”, organitzada pel Col•legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona. Clicar aquí per accedir al document complet.


Eduard Soler i Villadelprat, degà dels Empresistes i presentador de l'acte, ha expressat el compromís del Col•legi de participar en la difusió del debat sobre el futur econòmic de Catalunya en l'actual context. Per la seva banda, el moderador Jordi Goula, economista i periodista de “La Vanguardia”,  ha puntualitzat que “ningú no s'hauria cregut el moment que està vivint Catalunya fa només sis mesos”.

La claredat de les xifres 
Oriol Amat ha contextualitzat el debat amb algunes xifres representatives sobre el pes de Catalunya a Espanya: representa el 6% del territori i un 16% de la població, és responsable del 21% dels impostos, del 20% del PIB i del 26% de les exportacions espanyoles. Aquestes dades contrasten amb al contraprestació rebuda de només un 14% de la despesa pública i un 8% de les infraestructures.

El percentatge en infraestructures pressupostades també és baix, d'un 30% el 2011 (a Madrid és del 130%); a més, la taxa de retorn dels impostos (en despesa pública central) és del 43% (període 1986-2009). El catedràtic va afirmar que "costa trobar al món països o regions on hi hagi un percentatge de retorn tan baix". Una altra dada a tenir en compte són els 16.000 milions de dèficit fiscal (diferència entre els impostos recaptats i el que es retorna), equivalents al 8'4% del PIB, un percentatge molt alt en comparació amb Flandes (del 4'4%) o Canadà (del 3'2%). Aquests desequilibris es tradueixen en una menor participació del sector públic al PIB del 7% (a Extremadura és del 22'3%), la qual cosa té efectes en una participació dels salaris públics del 12 % (enfront un 40 % a Extremadura). Amat ha remarcat que aquest fet aboca “a una menor atenció pública per habitant amb menys metges, menys bombers i menys mestres" i que “és el principal motiu de desafecció a Catalunya”. En aquest sentit, segons l’estudi de FUNCAS (fundació de les caixes d'estalvis) relatiu a 2005, la renda per càpita catalana abans de les aportacions a l'Estat, era un 18 % més gran que la mitjana de l'Estat, però baixava fins al 4% després del repartiment.

Model insostenible en el temps

D’acord amb les xifres Amat ha afirmat que "el model actual no és sostenible en el temps", ja que “es treu anualment a Catalunya un 8 % de la seva riquesa, cosa que afecta no només als serveis públics sinó també a les infraestructures, perjudicant també així l'Estat perquè es perden oportunitats de riquesa”.

Per al catedràtic, les dimensions de Catalunya no han de ser un fre a la seva competitivitat, ja que entre els estats més competitius del món n'hi ha de petits com Suïssa o Suècia i ha al•ludit a estudis del World Economic Forum segons els quals en el llistat dels 20 estats més competitius, la gran majoria són països petits on no importa la dimensió sinó la qualitat del seu govern, les inversions en educació i l'ambient per als negocis, entre altres. Amat, en referir-se a la renda per càpita que tindria una Catalunya independent ha assenyalat que si desaparegués el dèficit fiscal seria un 19 % a la mitjana de l'Europa dels 27.

Catalunya, fortalesa exportadora

En analitzar les exportacions, que van créixer el 2010 un 17%, i un 19 % l'any passat, Amat ha remarcat que des que va començar la crisi, Catalunya ha estat una de les regions on més han crescut les exportacions. Altres activitats econòmiques, com els despatxos professionals mostren també el seu dinamisme.

D'altra banda, el catedràtic considera que comparant ingressos i despeses, Catalunya tindria "un guany net de 13.618 milions d'euros separada d'Espanya, una xifra equivalent al 7,1% del PIB.” Amat també ha assenyalat que “la prima de risc de l’Estat Català seria baixa, sobre uns 140 punts”

En referència a les pensions, ha afirmat que el sistema de pensions seria viable. Finalment, Amat ha considerat que “de risc de boicots n’hi ha hagut sempre” i creu que en el pitjor dels casos tindria un impacte màxim del 4 % i  que "hi ha moltes estratègies empresarials per fer front a un boicot".

Clicar aquí per accedir al document complet