miércoles, 5 de diciembre de 2012

Cap a una alternativa a l’ultraliberalisme econòmic



El periodista i consultor d'empreses Manuel Milián Mestre demana “recuperar els valors ètics en política i economia per a un futur més sostenible, just i equitatiu”. Milián Mestre, que va ser fundador del Partit Popular i del diari “El País”, així com diputat pel PP entre 1989 i 2000, ha fet aquestes afirmacions en l’obertura del curs corporatiu 2012-13 del Col•legi en la conferència “Cap a una alternativa a l'ultraliberalisme econòmic”. Clicar aquí per accedir al document complet


La inauguració del curs ha estat presidida pel degà del Col•legi, Eduard Soler, que ha recordat que “els propers mesos seran transcendentals per l’entitat ja que s’estan preparant els documents per a la integració dels Col•legis d'Economistes i de Titulats Mercantils, un cop ja enllestida la llei d'unificació dels consells”.

Milián Mestre ha defensat la tesi que "sense ètica és impossible la política i sense ètica el capitalisme s'acaba suïcidant". Per al ponent, “si l'any 1989 va ser la mort del sistema socialista amb la caiguda del Mur de Berlín, l'any 2008 va entrar en crisi l'ultraliberalisme econòmic”. Ha afirmat que “els economistes coincideixen que la crisi no és conjuntural sinó estructural, una crisi sistèmica que requereix un canvi transformador en el sistema que el recompongui”.


Societat en desintegració

Una economia que “admet la corrupció, el tràfic de drogues, la tracta de blanques, el blanqueig de capitals i el xantatge dels monopolis i oligopolis és”, segons el ponent, "una societat i una economia en desintegració". En opinió de Milán Mestre, economistes com els Nobel Joseph Stiglitz o Paul Krugman o Santiago Niño Becerra han denunciat que "aquest capitalisme ha degenerat i ha posat contra les cordes els seus fonaments”. Un exemple el trobem en el llibre d'Stiglitz “El preu de la desigualtat”, on s’apunta que l'1 % de la població té el que necessita el 99 % restant, amb els corresponents efectes: una creixent injustícia social, un tercer món que camina cap al quart món amb més fam i misèria i una Europa occidental que ha tornat a la pobresa (amb una economia de la subsistència i la regeneració del proletariat).

Pel periodista, les causes immediates d’aquesta crisi són: “l'ètica del benefici per damunt de tot, produir més per guanyar més sense repartir més o l'augment de la producció per obtenir més rendes sense pensar en els treballadors”. Una altra causa es troba en el fenomen de la globalització, que segons Milián Mestre porta a la desubicació industrial, l'empobriment de les economies locals, l'augment de l'atur i la descompensació dels mercats. En paral•lel, segons el conferenciant, s'ha registrat una pèrdua del poder adquisitiu de les classes mitjanes i s'ha desequilibrat el sistema fiscal posant en risc el manteniment de l'Estat del Benestar. Quant a les causes remotes ha citat “el desfalcament ètic de l'economia”, “el consumisme desaforat” introduït, segons ell, per la cultura americana i “la mixtificació del sistema social de la producció, amb Xina com a exemple paradigmàtic” (maridatge entre el socialisme i el capitalisme).


Valors defensats pels clàssics

El conferenciant ha afirmat que “hem arribat en un punt de menyspreu de l'ètica de l'economia de mercat, amb un sistema sense valors que no pot sobreviure”. Milián ha recordat que “el capitalisme va néixer de la mà del mercantilisme i dels gremis i en íntima relació amb l'ètica i la visió teològica del protestantisme”. Milián Mestre va fer una crida a què l'Estat recomposi l'ordre dels valors i restableixi els beneficis socials, sobretot en els camps de l'educació i la sanitat. També ha apel•lat al pare de l'economia moderna, Adam Smith, que va al•ludir a una ordenació del sistema de producció a partir d'uns valors morals.

El ponent, també ha qualificat d'immoral que “la societat hagi de carregar amb les bestieses comeses per les caixes d'estalvi” i ha defensat que "el banquer no és el titular dels diners, és l'administrador i els ha d'administrar èticament" i que "l'economia és per a l'home i no l'home per a l'economia".


Cap al bé comú

Pel ponent, alguns dels eixos d'un nou model social haurien de ser: “la consciència social, un Estat que s'ocupi de l'ordenament de l'activitat humana cap al bé comú i una societat civil participativa, així com també  el lliure mercat de la competència, una política social adequada de salaris justos i de compensació i una major regulació que afavoreixi un mercat estable amb valors com l'equitat, la transparència i l'eficiència”.

Clicar aquí per accedir al document complet

No hay comentarios:

Publicar un comentario