miércoles, 5 de diciembre de 2012

Resolució de dubtes en descompte d'efectes, factoring i confirming


“Els descomptes d'efectes, factoring i confirming” ha estat el tema escollit per inaugurar la temporada 2012-2013 de la Secció de Comptabilitat del Col•legi. El responsable de la secció, Martí Garcia Pons, ha destacat en la presentació de la conferència que aquestes tres figures "són ara més importants que mai en la gestió d'actius i passius corrents". Clicar aquí per accedir al document complet


La ponència ha anat a càrrec de Xavier Osés, professor de la Universitat de Barcelona i doctor en comptabilitat i auditoria. Per Osés, “la norma de valoració que les regula té ‘premi’, ja que es tracta d'una norma molt dura i difícil". El ponent considera que “amb l'actual crisi és important conèixer les operacions financeres, tot i l'escassa o nul•la liquiditat" i que “el descens del volum econòmic de determinades operacions a Espanya és una prova d’aquesta manca de liquiditat”.Clicar aquí per accedir al document complet

En el cas dels efectes financers, l'evolució es podria dividir en diverses fases (des de 2002): 1) d'ascens fins al 2007, assolint xifres de més de 37.000 milions el setembre (dels quals es descomptava un 85 %) 2) una davallada fins el setembre de 2009 i 3) a partir d'aquell moment, certa estabilització fins als 18.000-20.000 milions i un mínim de 14.663 milions l'agost passat (descompte del 70 % ). És a dir: el descompte d'efectes ha caigut a un terç. El professor ha afirmat que “és una eina que s'ha deixat d'utilitzar com a instrument de finançament perquè la banca ja no concedeix crèdits per l’increment de l'impagament (ara d'un 3 %) i opta per proposar altres instruments que li són més rendibles per marge i per comissions”.


Menys descomptes, més factoring

No ha passat el mateix amb el factoring (o factoratge) i el confirming (o factoring de proveïdor), fórmules que creixen en els últims anys (amb increments anuals superiors al 20 %). Així, segons el professor, “mentre el descompte d'efectes perd protagonisme, el factoring creix salvatgement". Són instruments que han passat del 6 % al 10 % del Producte Interior Brut (PIB) i que ara utilitzen tant les grans com les petites i mitjanes empreses per trobar finançament, amb un 60 % d'operacions realitzades entre empreses i la resta amb l'Administració.

El professor ha recordat que com a crèdit comercial s’entén l'import contingut en documents mercantils (en suport físic o electrònic) que instrumenten transaccions comercials i que poden adoptar diverses modalitats. Es tracta, en tot cas, d'una relació amb obligacions per a ambdues parts i ha apuntat la diferència entre demanar un crèdit i cedir un crèdit, la qual cosa comporta diferències comptables. D'altra banda, els efectes deriven d'una relació comercial prèvia a valor raonable i que serà el preu de la transacció.

Comptablement estan regulades en la Norma de Valoració 9.2.1 sobre Instruments Financers i segons Osés, “es tracta d’un dels monstres del Pla General Comptable". En aquest punt ha assenyalat els dubtes que plantegen les valoracions a valor nominal o raonable (segons la data de venciment) i el tractament comptable dels interessos i la seva meritació. Per al ponent, la cessió d'un crèdit al banc no dóna dret a donar-lo de baixa sinó que s'ha de reconèixer.

Posteriorment, el professor s’ha referit al factoring entès com a servei administratiu financer entre una entitat financera especialitzada i l'empresa. Entre els serveis que s'ofereixen, Osés ha destacat l'administració i classificació de la cartera de clients de l'empresa que cedeix, la gestió de cobrament de les factures, la concessió de garanties en cas d'incobrament i el finançament del circulant per mitjà d'avançaments. Així, l'entitat o factor fa una feina que va molt més enllà de l'avançament d'uns imports, uns serveis que es cobren (generalment amb comissions) a canvi de simplificar la gestió del dia a dia al client.

Des del punt de vista comptable, en el cas més senzill, l'operació s'assimila a una cessió en gestió de cobraments. La situació es complica i guanya incerteses en funció de si hi ha o no garantia d'insolvència o si s'han transmès els riscos i beneficis inherents a la propietat de l'actiu financer, entre d’altres. Finalment, el professor ha abordat les particularitats del confirming o factoring de proveïdors, entès com a servei especialitzat que combina la classificació i gestió de la cartera de pagaments a proveïdors, la gestió de les factures cedides i el finançament el circulant per mitjà d'ajornaments o cancel•lació avançada amb estalvi d'interessos. Clicar aquí per accedir al document complet

1 comentario:

  1. Desde hace años, la Banca, en su afán de rebajar costos, se encargó de hacer inoperativa la Ley Cambiaria y del Cheque, así estos tipos de documentos, en cuanto al descuento comercial, no ha dejado de disminuir a través de los años. Por contra, propició, estimuló, o generó que las empresas utilizaran otro tipo de instrumentos, como puede ser el descuento de facturas, factoring, etc., con menores garantías de cobro y vía de regreso. Dados los adelantos técnicos e informáticos de las últimas décadas, bien pudieron crear la letra de cambio, cheque o pagarés electrónicos, que incorporan más garantías que los nuevos instrumentos y su tratamiento es tan ágil o más que los que incorporan las nuevas fórmulas de cobro comercial. Así, las garantías de descuento hay que recogerlas aparte y el indicado pagador queda fuera de ellas, lo que no ocurre con los documentos de giro tradicionales. Afonso de Laxes.

    ResponderEliminar