Les successives reformes a què s'ha sotmès la Llei Concursal de 2003 demostren que el sistema no ha estat capaç d'adaptar-se a les diferents situacions econòmiques que ha viscut el nostre país en la darrera dècada, així ho han expressat els magistrats experts en la matèria Eduard Mª Enrech, magistrat-Jutge del Jutjat Mercantil de Lleida i Yolanda Ríos, magistrada-Jutge del Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona, al Col·legi d’Empresistes i d'Economistes. La sessió ‘Aspectes Concursals Controvertits’, presentada pel president del Grup de Treball d’Administradors Concursals del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ángel Miró, i moderada pel president de la Secció Concursal i d’Actuacions Judicials del Col·legi d’Empresistes, Jordi Albiol, s’ha celebrat el 3 de juny al col·legi d'Economistes.
Ángel Miró ha explicat que darrerament se senten força rumors sobre nous canvis en la normativa concursal, fins i tot demandes procedents del Fons Monetari Internacional (FMI). A banda, encara no funciona el registre de mediadors concursals, tot i que s'hi treballa des de desembre. Al seu torn, Jordi Albiol, ha lamentat els problemes derivats del concurs com a fórmula per a les persones físiques, fórmula que podia haver estat molt interessant.
Enrech, en la seva ponència ‘Concurs de persona física’, ha declarat que en aquest tipus de concursos "el nostre sistema ha fracassat, amb un conveni que diuen que existeix però que gairebé no s'ha utilitzat” i que, a Enrech, li ha deixat una mala sensació en els casos que ha hagut de valorar, ja que "no han prosperat correctament". D’acord amb l’expert, a Espanya "la insolvència sol ser un element perjudicial per a tota la vida i no es permet una segona oportunitat" com succeeix en altres països, com els Estats Units, Alemanya o Itàlia, que contemplen un pla de pagaments del deute, supervisat judicialment . En aquests països, i amb sistemes similars, s'exigeix a la persona en concurs un sacrifici molt important durant un temps a canvi d'una quitança en el deute.
En el cas d'Espanya, l’art. 1.911 del Codi Civil, ja deia que aquestes persones respondran dels "deutes presents i futurs" i no ha estat fins a la llei 14/2013, de suport als emprenedors, que s'ha començat a contemplar la insolvència. L’expert ha apuntat que fins aquest moment, “la meva tesi és que no s'admetien concursos de persones físiques perquè els requisits exigits eren molt durs". Igual que succeeix amb les empreses, les persones físiques que arriben a concurs ho fan en unes condicions pèssimes, amb una hipoteca que no s'atura i amb uns embargaments que no tenen límit. Tanmateix Enrech assenyala que comença a haver-hi consens entre els jutges per respectar com a intocable el mínim del Salari Mínim Interprofessional (SMI).
Per al jutge, la problemàtica de les persones físiques en concurs arrenca "d'un marc normatiu lamentable". Ha apuntat que un altre intent d'ajudar les persones físiques insolvents va ser la llei d'emprenedors de setembre passat, però que finalment es va limitar a les persones físiques amb activitat empresarial. A més, el sistema de mediació concursal, terme que Enrech i altres jutges considera inapropiat, no acaba de posar-se en pràctica. Segons el jutge, un dels grans defectes de la regulació del nou acord extrajudicial de pagaments és que és molt limitada pel que fa a quitança (un 25 %) i termini (tres anys), cosa que pot fer optar a anar a concurs directament, on es pot arribar a una quitança del 50 % i un termini de cinc anys.
L’últim canvi legal comentat per Enrech és el del Reial Decret de març de 2014 que, al seu parer, es va dissenyar pensant en grans grups com Pescanova o les cooperatives del grup Mondragón. En les seves reflexions ha assenyalat molts punts febles de la regulació en matèria d'insolvència, com ara un sistema de liquidació de béns molt poc normalitzat, quan en països com els Estats Units és molt habitual. Ha parlat així mateix del nou article 178 de la llei concursal sobre remissió de deute, que Enrech ha anomenat "remissió de condemna". Finalment, el magistrat, malgrat les crítiques i punts foscos del sistema, s’ha mostrat positiu i esperançat en la part final de la seva ponència perquè, per a Enrech, en la llei i les seves successives reformes sempre hi ha "escletxes" que permeten als jutges trobar vies de sortida a les situacions d'insolvència de les persones físiques.
Garantia hipotecària
Yolanda Ríos, magistrada-jutge del Jutjat Mercantil núm. 1 de Barcelona, ha tractat ‘Qüestions controvertides de la garantia hipotecària en el concurs de creditors’. Ha introduït el concepte i el tractament de la garantia hipotecària com a dret real versus dret de crèdit, i ha explicat la seva naturalesa, tractament al Codi Civil i el caràcter privilegiat del creditor hipotecari. Tot seguit, ha apuntat com el nou article 5bis, derivat de la reforma del Reial Decret 4/2014, fa possible la suspensió de l'execució hipotecària però no en tots els casos. Només es pot executar la realització sobre béns en què es basa la garantia. No obstant, ha recordat que l'efecte de la paralització afecta aquells béns necessaris per a la continuïtat de l'activitat de l'empresa. En el mateix supòsit es pot paralitzar l'execució abans de la declaració del concurs. I si el creditor no ha fet la realització abans del concurs tampoc no ho podrà fer després. La suspensió de l'execució serà per un temps màxim de cinc mesos. D'aquesta suspensió se n'ocupa el jutjat de 1ª Instància, si bé és el jutjat mercantil el que té la competència d'establir que un bé és necessari per a la continuïtat de l'activitat.
La magistrada ha explicat què succeeix, un cop declarat el concurs, amb els béns afectes a l'activitat general de l'empresa o a alguna de les seves unitats productives. L'execució no es pot fer fins l'aprovació del conveni o bé un any després de l'inici de la fase de liquidació. Segons Yolanda Ríos, existeix la possibilitat que l'administrador concursal aboni el deute, a càrrec de la massa, i així alliberi el bé, però és poc probable perquè l'impacte econòmic sobre la massa és habitualment molt gran.
A continuació, ha exposat alguns criteris consensuats pels jutges catalans l'any 2011 en aquesta matèria. Entre altres coses, els jutges coincidien que la competència objectiva per conèixer que les execucions hipotecàries (en general garanties reals) sobre els béns afectes correspon al jutge del concurs. I el tràmit en el moment de declarar-se el concurs hauria de continuar-se davant el jutge de primera instància que estigués coneixent, sense que pugui acordar l'acumulació d'autos, que només pot ser acordada pel jutge el concurs. D'altra banda, la suspensió del procediment no es pot fer d'ofici, només es pot fer a instància de l'executat, el qual haurà d'aportar un informe positiu o negatiu de l'administració concursal. Un cop oberta la fase de liquidació, els creditors hipotecaris que no hagin instat la seva execució perden el dret d'execució separada i queden subjectes a les regles de l'execució col·lectiva.
Pel que fa a la venda de la unitat productiva, sigui quina sigui la fase del concurs, s'ha de justificar pel major valor que es pugui obtenir de la seva venda i per la continuïtat de l'empresa i preservació dels llocs de treball que pugui comportar, així com per la millor satisfacció dels crèdits dels creditors.
En la darrera part de la seva xerrada, l’experta ha apuntat algunes normes sobre l'execució del pla de liquidació i ha explicat el funcionament de les subhastes, últim recurs quan el pla de liquidació no ha funcionat (pot haver-hi fins i tot una segona subhasta). Yolanda Ríos ha exposat la voluntat dels jutjats de Barcelona de potenciar la venda directa i la venda de les unitats productives per salvar tot el que es pugui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario