miércoles, 7 de mayo de 2014

Joan Massons dóna una lliçó d’Anàlisi i Estratègia Financera


El professor titular del departament de Control i Direcció Financera de l’escola de negocis Esade, Joan Massons ha donat una lliçó d’Anàlisi i Estratègia Financera en una sessió organitzada pel Col·legi el 10 de febrer. Massons, premi a l’excel·lència acadèmica de l’ACCID i amb gairebé 50 anys d’experiència docent, és autor de reconeguts llibres de finances.



En la conferència ha fet referència al darrer Pla General Comptable (PGC), sobre el qual se sorprèn de la seva manca de doctrina, a banda de mostrar-se molt crític amb els canvis de terminologia (més confusos des de 2008) i amb l’ús innecessari de termes traduïts de l’anglès, en alguns casos inadequadament (corrent en comptes de current, que no vol dir corrent sinó actual). 

Ha explicat dos principis que aplica quan vol traslladar el balanç oficial a un balanç pràctic de gestió: en primer lloc, el que assegura que les partides respectin l’adequació del títol de les mateixes al contingut. El segon principi és que mai es pot classificar les partides per la seva la naturalesa sinó que ho hem de fer pel seu rol, la seva funció.

Quan parlem de passar d’un balanç oficial a un balanç de gestió a les categories d’actiu fix material i immaterial, Massons afegiria d’altres que el PGC no considera però que al seu parer són fonamentals a l’hora d’elaborar ràtios, com la distinció entre els elements de caràcter funcional o extra-funcional, molt buscats per la banca en les seves anàlisis en cercar si les inversions d’una empresa estan vinculades directament a la seva activitat empresarial. En aquest sentit, algunes entitats han trencat relacions amb societats en considerar massa elevat el percentatge d’inversions en activitats extra-funcionals.

Així, el professor recomana treballar amb balanços que hagin estat traduïts a una forma de balanç més pràctica. I és que, en la seva opinió, la normativa oficial té unes servituds i és millorable, i proposa interrogar-se constantment sobre la veritable funció de cada actiu i no sobre la seva naturalesa.

Tot seguit ha esmentat alguns indicadors que d’acord amb Massons pateixen mancances conceptuals importants: ROI (Return on Investments), ROE (Return on equity) i ROCE (Return On Capital Employed). Sobre aquest últim, per exemple, ha comentat que no funciona i, en general, les empreses no l’utilitzen. Abordà així mateix l’indicador del deute sobre ebidta,que ha qualificat com “eina moderna i complicada que s’ha anat imposant a d’altres, quan durant molts anys es deia cashflow d’explotació, i anteriorment es parlava de resultat brut d’explotació”. 

L’expert ha reflexionat sobre altres conceptes, com el fenomen modern d’amortització, el Core (quan parlem de corebusiness) i sobre la necessitat que la banca cregui en el projecte empresarial i la demanda d’unes garanties o unes altres en funció del risc que s’observi. Ha coincidir amb els assistents que “una ràtio és només una excusa per reflexionar sobre aquella empresa i cal veure si té sentit o no”, com també és important valorar la conjunció de diverses ràtios. 

Finalment, Massons ha insistit en l’anàlisi de les empreses, d’una banda, el risc comercial; en segon lloc, el risc tècnic (de subministrament, logístic, el risc-país) i, en tercer lloc, el risc financer. S’ha mostrat poc partidari de les teories que fan previsió de tendència de les ràtios perquè han demostrat escassa efectivitat. En canvi, és més partidari, d’estar alerta davant d’una excessiva fragmentació de comandes, de retorns de gènere que no sembla justificat o de retards en els pagaments, per exemple.


No hay comentarios:

Publicar un comentario