Voluntarietat en l’actualització de balanços: avantatges i inconvenients

Les seccions de comptabilitat i d’assessors fiscals del Col•legi han organitzat a l’Auditori de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra una sessió extraordinària sobre l’actualització de balanços al que les empreses poden acollir-se voluntàriament. La principal conclusió de la jornada és que encara hi ha força dubtes sobre aquesta matèria i que aquesta actualització comportarà un important volum de feina per a empreses i professionals. També s’ha posat de manifest que els efectes d’aquesta actualització voluntària són discutibles. En l’acte, que ha aplegat a 200 professionals, Eduard Soler, degà del Col•legi, ha recordat que “l’actualització, derivada de la llei 16/2012 de mesures tributàries, té com a finalitat  afavorir el finançament intern de les empreses i impulsar l’activitat econòmica”. Clicar aquí per accedir al document complet



Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i vicepresident de l’ACCID, ha explicat que les primeres resolucions de l’Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC) publicades arran de la llei ajuden a clarificar la matèria, com també ho fan els impresos per al pagament del gravamen. El catedràtic ha incidit en el fet que l’actualització intenta adequar determinats valors de l’immobilitzat a la inflació (impacte important en les partides no monetàries) i que pot dificultar determinades comparacions (fins i tot en la pròpia empresa). Amat ha remarcat que “la llei intenta corregir el deteriorament d’aquests actius i reflectir més fidelment el seu valor, en concret de l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries, els béns en lísing amb opció de compra i els intangibles lligats a acords de concessió”. L’economista ha afegit que “en el cas dels immobles, es pot fer una actualització independent per a cadascun, distingint entre el valor del terreny i el de construcció”. Ara bé, segons Oriol Amat, “si l’empresa decideix actualitzar, s’ha de referir a tots els elements susceptibles d’actualització amb l’excepció dels immobles” (que es pot escollir si s’inclouen o no) i en queden excloses les existències.

Les empreses, les persones físiques amb activitats econòmiques i els no residents amb establiment permanent a Espanya poden acollir-se a l’actualització del subjecte passiu. Amat ha remarcat que els grups que presenten comptes consolidats poden escollir quines empreses s’acullen a l’actualització. El catedràtic ha destacat que la revalorització es fa a data d’u de gener i s’aprova en el moment en què la junta aprova els comptes i també que l’actualització es fa a partir del preu d’adquisició o cost de producció, al qual s’hi aplica el coeficient de la taula que correspongui.

Sobrecàrrega de feina
Després d’exposar la mecànica d’aplicació del coeficient amb alguns exemples, el catedràtic de la UPF ha destacat com a avantatges de l’actualització el fet que augmenta la despesa fiscal deduïble, la millora en l’estructura dels balanços i que evita la reducció de capital obligatòria. En relació als inconvenients, s’ha referit al 5% de gravamen, de l’obligatorietat de revaloritzar tots els actius (tret dels immobles) i de la dificultat de comparabilitat, entre d’altres. Per tot plegat, ha assenyalat que és important que cada societat valori si li convé acollir-se a l’actualització, ja que en la seva opinió i experiència, “a la major part d’empreses no els surt a compte i no l’aplicaran en tractar-se d’una tasca que pot comportar una sobrecàrrega de feina important”.

Per la seva banda, Jordi Bertrán, economista i soci director de García Hoffman-Bertran Assessors, ha insistit en el calendari que les empreses i els assessors han de seguir per fer l’actualització, període que comprèn des del moment de tancament de balanç i la seva aprovació (sis mesos). En el cas de persones jurídiques, l’aprovació l’ha de fer l’òrgan competent i en el cas de subjectes a IRPF s’ha de fer en els terminis de presentació de l’impost corresponent a l’exercici 2012. Ha recordat com s’apliquen els coeficients, els valors base sobre els quals s’apliquen i ha explicat el decalatge  que  es produeix entre l’amortització comptable i la fiscal. Ha insistit en què l’actualització significa elaborar un balanç “ad hoc”, diferent de l’inicialment tancat a 31 de desembre de 2012.

L’economista ha explicat que la llei parla també del deure d’informar de l’actualització, informació que caldrà incloure a la Memòria de l’exercici, on s’han d’exposar els criteris utilitzats, l’import de l’actualització dels diferents elements i els moviments del compte de la reserva de revalorització. L’incompliment substancial d’aquesta obligació està tipificat com a “sanció greu” i pot determinar la integració del saldo en la base imposable de l’exercici més antic no prescrit. Finalment, s’ha donat pas al col•loqui en què s’han formulat diversos dubtes sobre l’acció dels auditors com a possibles assessors en aquestes operacions o sobre la seva aplicació en cas de fusions d’empreses.

Clicar aquí per accedir al VÍDEO de la jornada

Clicar aquí per accedir al DOCUMENT complet