El catedràtic ha introduït la temàtica assenyalant que “el primer que cal fer en una anàlisi d’estats financers és tenir clar què es vol aconseguir”. Amat ha contestat que ”generalment, es vol esbrinar la capacitat de l’empresa per atendre els deutes,analitzant la seva liquiditat, el seu endeutament, la gestió dels seus actius i els terminis, i també la seva capacitat de generar riquesa, valorant factors com la capacitat de vendre, despeses, rendiments i creixement de valor, per tal d’identificar aquelles millores que es poden introduir”. Per dur a terme l’anàlisi, Oriol Amat ha assenyalat que cal establir en primer lloc una diagnosi, en segon lloc un diagrama causa-efecte i, en tercer lloc, unes propostes de millora concretes.
Les claus de la longevitat d’una empresa
Un cop abordats els objectius, l’expert ha il•lustrat amb exemples les noves tendències i instruments a l’abast del professional per “enriquir l’anàlisi”, que representen les anàlisis de tipus qualitatiu. Quan es parla d’estats financers es tracta “d’informació històrica” -números del passat-, mentre que la informació de qualitat dóna una idea de cap a on va l’empresa. En aquest punt, Amat ha al•ludit a un estudi que promou des de fa anys la Generalitat de Catalunya sobre empreses d’alt creixement en el que aquest economista participa. El projecte estudia els factors que fan que una empresa visqui més o menys anys i conclou que hi ha determinades variables qualitatives que permeten superar els primers anys de vida per arribar a l’estabilització. Entre aquests figuren la visió, la creativitat dels emprenedors, la capacitat d’innovació (productes nous que treu al mercat) i el capital. L’empresa s’estabilitza al quart any i entre les que segueixen es pot distingir també altres elements: capacitat de lideratge, aposta per les persones (formació que ofereix), variabilitat de la retribució (les variables solen anar millor), orientació al mercat i capacitat d’internacionalització.
Amat ha exposat que “quan arriben als catorze anys segueixen progressant menys d’un 3% de les empreses, mentre que un 78 % s’estabilitzen i una 1/5 part moren”; també ha afegit que “els trets diferenciadors de les que progressen són la professionalització, la innovació, el guany de dimensió, la capacitat de cooperar amb altres empreses i gestionar bé els conflictes”.
Segons l’expert, “algunes variables financeres també permeten diferenciar les empreses que van bé de les que moren, com són la proporció entre capital i deute, el dèficit del fons de maniobra, un creixement desequilibrat o el flux de caixa”. Així, Amat també ha apuntat una “dimensió nova” en l’anàlisi d’estats financers que complementa les de tipus financer amb variables de caràcter qualitatiu. Tot seguit, ha exemplificat l’anàlisi dels estats financers d’un museu amb dificultats, on a les variables financeres (nombre de visitants, activitats de patrocini, contribució dels amics del museu i visites) s’afegeixen les de qualitat (si organitza exposicions i conferències, activitats per a escoles i motivació del personal). El catedràtic i vicepresident de l’ACCID ha parlat de “les possibilitats de fer prediccions a partir d’eines quantitatives com l’anàlisi discriminant per a l’anàlisi de fallides”.
Un altre tema al què s’ha referit Amat és la detecció de maquillatges i treballs fets amb informació comptable de dubtosa qualitat. En aquest sentit, ha apuntat que “dir la veritat, reconèixer els problemes i iniciar accions per fer-hi front és la millor estratègia”. Segons el conferenciant, existeix també el “maquillatge legal”, conegut com a “comptabilitat creativa”, que consisteix a apurar els límits legals en presentar la informació, encara que en molts casos sigui “èticament discutible”. I una última estratègia és el “maquillatge il•legal”, directament el frau.
Senyals d’alerta
Tanmateix, Oriol Amat ha destacat que “els analistes, entitats de control i supervisors, sobretot als Estats Units, comencen a disposar d’eines capaces de detectar senyals d’alerta en els comptes sospitosos de maquillatge comptable”. Aquestes estratègies van -en el camp qualitatiu- des de canviar d’auditor amb més freqüència de l’habitual, a l’existència d’excepcions, discrepàncies en el consell d’administració o fins i tot canvis de llenguatge. Des del punt de vista quantitatiu, els senyals d’alerta poden saltar quan els resultats excepcionals superen el 30 % del total, quan els terminis són molt diferents als dels competidors, les filials no estan consolidades o es fa el test de fallida, entre d’altres.
Finalment, en la fase de conclusions, Oriol Amat ha destacat els nous ratis Ebidta (beneficis abans d’interessos, impostos i amortitzacions) i EVA (beneficis abans d’interessos i després d’impostos) i alguns altres existents des de fa dècades i que ara s’analitzen amb potents programes informàtics i amb fórmules estadístiques. A més, a Espanya es disposa des dels anys 80 de la informació pública del registre mercantil -als Estats Units la informació de les empreses cotitzades és accessible des del 1929- que permet, entre d’altres, fer comparacions sectorials i de dimensió. En definitiva, l’estudi al detall dels estats financers d’una empresa facilita les previsions i la presa de decisions.
Clicar aquí per accedir al document complet
Clicar aquí per accedir al material de suport de la conferència d'Oriol Amat
Clicar aquí per accedir al vídeo de la conferència
No hay comentarios:
Publicar un comentario