Enrique Rubio ha subratllat que aquesta formació continuada s’emmarca en un context en què la comptabilitat i l’auditoria són unes matèries molt dinàmiques, sotmeses a canvis continus, dins l’objectiu general d’harmonització comunitària, fet que obliga a estar al dia. L’expert ha introduït el tema amb la directiva 2006/43/CE, de la qual emana la regulació espanyola i que persegueix reforçar la funció d’interès públic de l’auditoria dels estats financers i altres documents. Rubio ha afegit que amb això s’aconsegueix una major confiança per part de persones i institucions, es contribueix al correcte funcionament dels mercats i es dóna integritat i eficàcia a la informació empresarial. En les seves paraules, “el nou marc, més modern, dóna més seguretat jurídica perquè regula tots els àmbits d’actuació de l’auditor des del moment en què accedeix a la professió, enfortint el sistema de supervisió pública i tendint a la desitjada harmonització dins la UE”.
Rubio ha fet un breu recorregut per la normativa que estableix aquesta obligació fins a la darrera resolució de l’ICAC d’octubre passat i que té com a objectiu final la millora de la qualitat de l’auditoria. Aquesta darrera resolució té la finalitat de delimitar amb claredat les condicions de la formació, el sistema de còmput de les activitats i la forma i terminis de remissió de la informació, a més d’aspectes sobre els centres autoritzats per impartir-la.
El mínim obligatori és de 120 hores en tres anys, amb un mínim de 30 hores anuals
Es pretén que la formació no es condensi en una única etapa i sigui continuada: 120 hores de formació durant tres anys amb un mínim anual de 30 hores. D’aquestes 120 hores, un mínim de 20 hores l’any i 85 hores els tres anys, han d’estar relacionades amb temes d’auditoria i comptabilitat. El primer any de còmput va des de l’1 d’octubre passat al 30 de setembre d’enguany, mentre que el còmput dels tres anys acaba el 30 de setembre de 2015. Quant als professionals que estan obligats a aquesta formació, ha distingit entre els exercents i els no exercents.
Pràctica i pluridisciplinar
Rubio ha destacat dos criteris fonamentals que han de regir l’oferta formativa, però també l’elecció per part de l’auditor. D’una banda, el seu caràcter pràctic i, de l’altra, el seu caràcter pluridisciplinar. A continuació ha enumerat les matèries que poden ser objecte de formació, d’acord amb l’article 34 de la resolució de l’ICAC, matèries vinculades amb la feina habitual del professional. Així, per exemple, no computaria com a formació un curs o grau sobre filosofia o una sessió sobre la declaració de la renda 2012. L’especialista ha distingit entre:
- les activitats de caràcter acadèmic o docent: des de cursos, seminaris, conferències, congressos, jornades i trobades fins a activitats docents d’universitat o cursos de formació homologats per a accés al ROAC, passant per cursos d’autoestudi amb sistema de control i estudis d’especialització que duen a l’obtenció d’un títol universitari.
- les activitats de caràcter no acadèmic: aquest grup inclou la participació en comitès, comissions o grups de treball relacionats amb la pràctica de la professió, activitats amb avaluació de coneixement (que ponderen el 150 % del temps presencial efectiu) o la participació com a ponent (que computa el doble de temps presencial la primera vegada, perquè es té en compte tot el temps de preparació).
Finalment, el responsable de l’ICAC ha parlat de la ponderació específica d’activitats especials com l’estudi d’un segon grau vinculat a la professió, la publicació de llibres i articles o l’activitat de conferenciant. Ha exposat les característiques dels diferents tipus de centres reconeguts per impartir la formació continuada, i que inclou les corporacions d’auditors, les universitats, les societats i grups d’auditors i, per últim, els centres d’educació superior.
Clicar aquí per accedir al document complet de la jornada
Clicar aquí per accedir al material de suport de la conferència de Enrique Rubio
No hay comentarios:
Publicar un comentario