La primera sessió del dia 8 de maig s’ha centrat en dos temes: La protecció de dades en el concurs de creditors i la responsabilitat dels administradors concursals i, en segon lloc, El refinançament versus el concurs: el paper de les entitats financeres.
En la introducció, Navarro ha citat les dues normes que regulen la protecció de dades: la Llei orgànica 15/1999 i el Reial decret 1720/2007, i ha aclarit que a efectes legals es pot entendre com a fitxer de dades, amb independència del format (paper o informàtic), una sola dada. Per acollir-se a la llei, però, s’ha de tractar d’una dada de caràcter personal, doncs l’empresari és el responsable del fitxer o del seu tractament, que és diferent de l’encarregat del tractament o prestador de serveis -com podria ser el cas d’una gestoria que elabora nòmines per encàrrec d’una empresa-. Segons l’experta la llei distingeix entre una cessió de dades consentida, inconsentida i obligatòria (per a l’emissió d’una factura, per exemple, s’han d’aportar obligatòriament determinades dades). I ha recordat també els tres nivells de seguretat dels fitxers:
- Bàsic: dades identificatives de comptabilitat o facturació, de pagament.
- Mitjà: d’infraccions, característiques de la personalitat, solvència patrimonial i crèdit.
- Alt: de salut, religió, creences, tendències sexuals, origen racial, entre d'altres.
Ara bé, ha recomanat en cap cas es poden demanar més dades que les que es necessiten per a la finalitat per a la qual es sol•liciten. En el cas de les empreses en concurs es parteix del supòsit que l’empresa ja ha fet la feina en aquest camp i compleix la llei, de manera que si hi hagués un incompliment seria anterior a la intervenció de l’administrador concursal. En el supòsit d’una empresa amb voluntat de continuïtat que no hagués complert amb les seves obligacions, caldria aconsellar-li que ho fes. En el cas d’una empresa en liquidació, Navarro ha esmentat el que es dóna de forma més habitual: l’intent de venda d’equips informàtics que poden contenir dades. En principi, abans de la venda seria recomanable la seva formatació perquè les dades desapareguin i que el comprador es comprometi a eliminar tota la informació i, si en troba, a no fer-ne cap ús. En aquest sentit, ha fet èmfasi en què no es pot fer de cap manera és vendre un llistat de clients si aquests són usuaris finals i persones físiques, ja que per fer-ho seria imprescindible el permís exprés de cadascun d’ells. Per a l’experta en protecció de dades, la finalitat de la llei, tot i els seus defectes, és lloable en basa-se en el principi que tothom té dret a què les altre persones només coneguin aquelles dades que elles considerin. Per acabar, ha recalcat que “el problema principal és saber què és el que cal declarar”.
Clicar aquí per accedir al material de suport de la conferència
El segon tema del dia 8 de maig, sobre el refinançament i el paper de les entitats financeres, l’ha exposat l’advocat i director del departament concursal de Catalunya Caixa, Francisco López. En la introducció ha exposat els motius que han dut a l’actual situació d’insolvència d’una gran quantitat d’empreses i a la pèrdua de valor dels seus actius, especialment en el sector de les promotores immobiliàries. En aquest escenari, la tendència al refinançament davant el concurs està motivada pel fracàs dels mecanismes de prevenció i anticipació, així com dels de reestructuració empresarial. A això cal afegir un exagerat nombre de concursos que col•lapsen els jutjats mercantils, augmenten la inseguretat jurídica de tots els implicats i aboquen a la destrucció d’empreses, de riquesa i de llocs de treball. Mentrestant, López ha exposat que el conveni ha fracassat com a fórmula de solució i el 95 % de les companyies que presenten concurs de creditors acaben en liquidació, malgrat la voluntat de la norma que el concurs sigui un instrument al servei de la continuïtat empresarial. La gairebé impossible continuïtat de l’empresa, però, no és únicament de dret concursal sinó de dret societari, ja que l’actual normativa fa que hi hagi un problema d’infracapitalització societària.
L’expert en refinançament ha distingit l’actual normativa de l’anterior sobre fallida i concurs i ha introduït la diferent normativa que s’ha d’aplicar per al refinançament, així com els protagonistes que hi intervenen. López opina, entre altres aspectes, que “continua sense haver-hi un sistema clar de responsabilitat dels administradors socials i una falta de coordinació entre la responsabilitat concursal i les actuacions de responsabilitat ordinàries, a més són difícils altres solucions a la incentivació del conveni”. Respecte a les accions de reintegrament, també creu que la reforma ha estat menys efectiva del que seria desitjable En definitiva, per a l’expert “les reformes no són totes les que haurien de ser, sinó mesures parcials que volen corregir els problemes per la situació econòmica actual”.
Finalment, i per la seva experiència, ha plantejat què s’ha de fer i què no pel que fa a l’empresa concursada amb les entitats financeres. En la seva opinió cal “tenir confiança en l’entitat i oferir total transparència en la informació, celeritat en la comunicació de la situació de crisi i buscar solucions globals i adequades a cada problema”. En canvi, “no és recomanable la manca de transparència, comunicar la crisi quan ja és tard, fer negociacions parcials o aplicar solucions imaginatives”.
Clicar aquí per accedir al material de suport de la conferència
La segona sessió complementària del Curs Concursal s’ha celebrat el 13 de maig i ha constat també de dos temes. El primer d’ells, a càrrec del magistrat titular del jutjat mercantil de Tarragona, César Suárez Vázquez, que ha parlat d’Aixecament de càrregues personals i reials en fase comuna i en fase de liquidació, una qüestió que qualifica com a “espinosa”.
El jutge ha plantejat la possibilitat de conflicte entre els diferents ordres jurisdiccionals, ja que es donen casos en què un jutge de primera instància, sabent que la societat està en concurs, executa pel seu compte, decisió de difícil marxa enrere perquè no és possible la retroactivitat. En aquest sentit, el jutge creu (opinió compartida per altres jutges i alguna sentència) que una cosa és la prioritat i una altra el procediment preferent. També ha assenyalat que “el règim d’atribucions de facultats de caràcter executiu a les administracions públiques ha de ser de restrictiu i aquest ha de ser el criteri a aplicar a falta de consideracions més sòlides”. Un dels punts centrals de la seva exposició ha estat la distinció entre bé necessari i bé no necessari per a la continuïtat de l’empresa a l’hora de fer l’aixecament de càrregues encara que no sempre es té clar que sigui o no necessari. Certament és el jutge qui valorarà l’afecció o necessitat del bé. Hi ha dues tesis per valorar la necessitat o no del bé: la primera, de caràcter més comptable (i la més habitual), i que sol incloure els immobles de les promotores i els saldos de quantitats que es deuen a la concursada -però en examinar els saldos sorgeix el dubte de si el saldo podria ajudar a l’empresa-. Una segona tesi és més instrumental o pro empresa. Així, les últimes tesis, seguides entre altres llocs a Catalunya, apunten que “no sempre la necessitat dels béns està en consonància amb la viabilitat de la societat, però sí de la liquidació”. Ara bé, algunes sentències expressen que fins i tot en cas de liquidació els béns poden ser no necessaris.
El magistrat ha plantejat també la possibilitat que un jutge pugui anul•lar un embargament administratiu i ha apel•lat a “esforçar-nos a delimitar l’àmbit mercantil de l’administratiu i, si s’escau, plantejar conflicte de jurisdicció”. El conferenciant s’ha centrat en les dues grans fases del concurs, la fase comuna i la de liquidació, i en els efectes de la suspensió. Entre altres qüestions, ha explicat que en fase de liquidació “l’interès de l’administració és mantenir les càrregues”, cosa que al seu parer és una aberració, ja que “res no justifica que l’administració pública tingui aquest privilegi substantiu”. Per aquest motiu , al seu entendre, “l’aixecament de càrregues en fase de liquidació ofereix pocs dubtes, atès que és una eina que ajuda a la liquidació, per més que l’agència tributària pugui invocar que amb aquestes mesures es perjudica la majoria perquè significarà que s’exigeixen més garanties hipotecàries”. Finalment, el jutge ha parlat del funcionament de lísings, rèntings i swaps.
Massó ha admès que el sistema informàtic de l’AET té mancances que caldrà millor i ha introduït alguns punts que preocupen als administradors concursals, com els referents a la declaració d’IVA i el criteri de meritació. Ha admès que ja que “en el moment del certificat de deutes no podem comprovar afinadament el que es considera concursal i post concursal, habitualment acceptem el que ens diu l’administrador concursal”. També ha aprofundit en les darreres novetats introduïdes per la llei de 22 d’octubre en matèria de doble declaració d’IVA en l’exercici en què es presenta el concurs.
Massó ha apuntat que un cop es declara el concurs, l’administració tributària està a remolc del jutge si bé, en cas de liquidació, “entenem que no hauríem de tenir dificultats per a l’embargament”. Això no obstant, ha reconegut que “gaires declaracions favorables a nosaltres no hem tingut” i ha admès que “no hi ha dubte que és competència del jutge mercantil dictaminar si els béns són necessaris o no”. En qualsevol cas, Massó considera que les actuacions de l’Agència Tributària en els assumptes tributaris no estan sent gaire agressives.
En acabar, el president de la secció, Jordi Albiol, ha agraït les ponències i l’assistència al IX Curs Superior de Formació en Matèria Concursal. L’acte ha conclòs amb el lliurament dels diplomes als alumnes participants en aquest curs, lliurament encapçalat del president del Consell de Col•legis de Catalunya, Alfred Albiol. Clicar aquí per accedir al material de suport de la conferència
Clicar aquí per accedir al resum complet de les Sessions Complementàries del IX Curs Superior de Formació Concursal
No hay comentarios:
Publicar un comentario