Fa dècades que la major part de països occidentals treballen en la lluita contra el blanqueig de capitals, un fenomen sovint relacionat amb negocis il•legals, molts dels quals atempten alhora contra els drets humans (com en el cas de narcotràfic). En el marc de les accions de prevenció impulsades a escala internacional, l’any 2010 es va aprovar a Espanya la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals, que estableix importants obligacions als professionals de la comptabilitat, l’auditoria i l’assessorament, amb un dur règim sancionador que pot arribar a la via penal. En aquest context i en espera de la publicació d’un nou reglament, el Col•legi ha organitzat una sessió el 27 de novembre per abordar algunes de les darreres novetats relacionades amb la matèria, explicar el funcionament d’algunes eines que faciliten les operacions de detecció i control de possibles operacions de risc i informar d’un conveni de col•laboració amb Quimena Consulting. Danilo Lugo, de l’U.S. Interamerican Affairs (Miami) expert en investigar aquest tipus d’operacions, ha introduït el tema dimensionant-lo: “un terç de les remeses estrangeres que arriben a Colòmbia, un dels paradisos del narcotràfic i el terrorisme internacional, procedeixen d’Espanya”. Un país aquest que es troba en transició en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, ja que s’ha qualificat com a país d’altíssim risc pels organismes internacionals per la seva situació geogràfica.
El blanqueig de capitals (o rentat de diners) fins fa poc no es podia considerar delicte autònom i havia d’estar vinculat a altres delictes com la venda d’armes o el tràfic de persones o substàncies. Actualment la prova d’una doble comptabilitat ja és delicte, del qual un comptable podria ser considerat còmplice. Per a Lugo, l’evasor d’impostos és un delinqüent perquè roba al país i el rentat de diners és un delicte transnacional perquè afecta la seguretat dels Estats. En aquest context, la constitució de societats pantalla és habitual per ocultar aquests delictes i a través d’elles s¡adquireixen compren habitatges, locals, cotxes, joies o maquinària. I quan el blanqueig passa a grans volums afecta el risc-país de l’Estat.
L’INBLAC, interlocutor entre l’administració i els subjectes obligats
Tot seguit, Juan Carlos Galindo, president executiu de l’Instituto de Expertos en Prevención del Blanqueo de Capitales y de la Financiación del Terrorismo (INBLAC), ha explicat la funció d’aquesta institució, que s’ha constituït l’estiu passat amb la voluntat d’exercir d’interlocutor amb l’administració (en especial amb la Comissió per a la prevenció del blanqueig de capitals) i amb els subjectes obligats a complir la llei 10/2010 a través dels seus col•legis i organitzacions professionals, entre elles el Col•legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona. Entre les actuacions destacades d’aquest institut figuren més de 60 esmenes al reglament de la llei que s’hauria d’aprovar en breu i la seva intervenció al Parlament per plantejar les mesures de prevenció del blanqueig al projecte d’oci i entreteniment BCNWorld.
En paraules de Galindo, “si hi hagués una voluntat real acabaríem demà amb els paradisos fiscals, que guarden gran part del diner irregular”. I ha subratllat la preocupació de molts professionals de l’àmbit de l’assessoria empresarial per una llei que pot comportar dures sancions i atribuir responsabilitats a aquest col•lectiu. El president de l’INBLAC ha traçat breument la trajectòria de la legislació en matèria de blanqueig des dels anys vuitanta fins a l’últim capítol d’aquesta història: la llei 10/2010, el reglament que s’hauria d’haver aprovat el 2011 i que veurà la llum a principis de 2014. Galindo opina que aquest marcarà un abans i un després en la matèria i que “el reglament és dolent, arriba tard i es basa en l’enfocament del risc”.
L’expert ha tractat les recomanacions de la Comisión de Prevención de Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (SEPBLAC), que ha qualificat de servei d’intel•ligència financera, sobre mesures de control intern de les organitzacions per evitar el blanqueig de capitals. Galindo s’ha aturat en un dels punts que pot dur a problemes d’interpretació. Concretament, en l’article sobre els subjectes obligats exceptuats d’empreses que facturin menys de 2 milions d’euros i amb un màxim de deu ocupats, on s’està obligat a la diligència deguda sobre conservació de documents. El ponent s’ha preguntat si en la categoria d’ocupats s’engloben els administradors i els treballadors a temps parcial.
Els polítics en qualitat de persones de risc
El president de l’INBLAC ha aprofundit també en les obligacions a nivell de grup empresarial i de la Llei de Transparència, aprovades l’endemà de la sessió. Entre les seves novetats ha destacat la inclusió de les entitats financeres, borsàries i públiques dins les obligacions de diligència deguda i, en segon lloc, les Persones Políticament Exposades (PEPs). Així, per primer cop i seguint les directrius europees, es reconeixen els polítics com a persones de risc, de manera que estan obligats a una diligència deguda reforçada. Galindo ha admès que està encantat amb aquesta reforma. Finalment, ha insistit en la importància de la prevenció com a factor de reducció en matèria de blanqueig de capitals.
En la segona part de la sessió, Domingo Martínez, responsable de l’aplicació SolpBlac de Quimera Consulting, ha exposat les característiques i funcionament d’aquesta eina que, instal•lada al núvol (cloud computing) inclou un llistat d’operacions - il•lògiques, sense contingut econòmic, no raonables, sospitoses o no habituals- que poden semblar estranyes per a les característiques i/o evolució del client. Una cosa diferent serà, però, si després s’han de comunicar al SEPBLAC. Martínez s’ha preguntat com es pot saber si una empresa és bona o dolenta a aquests efectes i, al seu parer, caldrà analitzar amb detall l’evolució dels seus comptes, que poden aclarir la raonabilitat o no de les seves operacions. Martínez ha explicat els procediments, la possibilitat d’accés al programa per part d’un grup d’usuaris amb funcions diferents (per qüestions de seguretat) i, finalment, els annexos, on per exemple, hi ha informació sobre llistats de paradisos internacionals.
Amb el conveni es facilitarà l’assessorament de manera asèptica, independent, confidencial i crítica
Joaquín Mena, soci de Shouldering Consultancy i expert en implantació a les empreses de sistemes de prevenció de blanqueig, ha explicat el conveni de col•laboració signat al juny amb el Col•legi per promoure i assistir en el compliment d’aquesta nova normativa, que inclou sancions de fins a 600.000 euros. Segons Mena, “amb el conveni es facilitarà l’assessorament de manera asèptica i independent, amb total confidencialitat i des d’un punt de vista crític”. Amb seus a Barcelona i Madrid, la companyia oferirà als col•legiats, entre altres serveis i en condicions especials les seves eines informàtiques, així com la possibilitat de fer un curs de formació online. Finalment, ha tornat a insistir en què sempre s’hauran de prendre mesures de prevenció del blanqueig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario