Yolanda Olius ha recordat els diferents tipus d’arrendaments definits en el PGC. Ha definit ‘arrendament financer’ com “aquell que es comptabilitza quan es transfereixen substancialment els riscos i beneficis inherents a la propietat”. En la resta de casos, l’altre tipus d’arrendament és ‘l’operatiu’, que “consisteix en el dret a utilitzar un actiu durant un període determinat”. L’auditora de comptes ha recapitulat sobre com es qualifica en el cas d’arrendaments financers i aquells en què hi ha presumpció que és arrendament amb opció de compra (en els que no hi ha dubtes raonables que s’executarà l’opció de compra). En aquest sentit, però, el pla comptable adverteix que no cal anar només a la forma sinó que cal buscar el fons econòmic de l’operació i veure que es comptabilitzaran com arrendaments financers altres casos en què el contracte no al•ludeix expressament a l’opció de compra però es transfereixen els riscos i beneficis inherents. Això passa, entre altres casos, quan la propietat de l’actiu es transfereix en acabar el contracte d’arrendament, quan el final del període de lloguer coincideix amb el final de la vida de l’actiu, quan en començar l’arrendament el valor de les quantitats a pagar sigui la pràctica totalitat del valor raonable de l’actiu, quan per les característiques especials dels actius llogats la seva utilitat quedi limitada a l’arrendatari o quan el llogater pugui cancel•lar el contracte i assumeixi les pèrdues de l’arrendador.
A continuació, l’auditora ha explicat com l’arrendador i l’arrendatari han de comptabilitzar una operació d’arrendament financer. Segons l’experta, “els canvis en què els organismes internacionals treballen des de 2010 es deuen a què l’actual model ha estat molt criticat i perquè no registra els arrendaments operatius al balanç, de manera que el lector pot perdre informació dels passius que hauria de conèixer de cara al futur”. D’altra banda, l’experta ha reconegut que “no sempre és senzill distingir de quina tipologia d’arrendament es tracta”. Per aquest motiu, es vol trobar un mètode més fàcil que englobi una manera comuna de registrar els arrendaments a més de millorar el reflex als estats comptables per així donar més transparència en benefici dels usuaris. Tot i així, segons l’auditoria, aquests canvis comportaran a introducció d’una major complexitat.
Cap a la desaparició dels arrendaments operatius
Amb la previsió que la nova norma estigui aprovada el segon trimestre de l’any, caldrà posteriorment la seva adaptació al marc regulador espanyol. Entre altres qüestions, amb la nova norma es pretén que els arrendataris apliquin un únic model i s’elimini la dualitat per mitjà de la desaparició dels arrendaments operatius. Així, l’arrendatari comptabilitzaria un actiu pel dret a l’ús, reconegut durant el període de durada del contracte, i un passiu pel valor actual de l’obligació dels pagaments. Tots els arrendaments es registrarien al balanç.
D’altra banda, Olius ha explicat que els arrendadors, amb el nou enfocament, podran optar per dos models de comptabilització: el d’obligació d’execució i el de baixa en compte. El primer s’aplicarà si es manté una exposició significativa als riscos i beneficis associats a l’actiu, que segueix sent un recurs econòmic de l’arrendador però que permet que l’arrendatari l’utilitzi. El segon model serà per a aquells casos en què no es manté una exposició significativa als riscos i beneficis associats a l’actiu i transfereix a l’arrendatari algun dels beneficis associats en començar l’arrendament.
Manteniment de la definició d’arrendament financer
Si no hi ha canvis, la nova norma mantindrà la definició d’arrendament financer com a contracte en què el dret d’ús d’un actiu específic se cedeix durant un període de temps a canvi d’una contraprestació. És arrendament si implica un dret d’ús d’un actiu concret i atorga un dret de control d’aquest actiu i es considera ‘curt termini’ si no supera els 12 mesos.
Finalment, la ponent ha abordat també la possibilitat de l’opció de compra avantatjosa i els costos inicials, i ha apuntat alguns aspectes sobre els quals encara es treballa com són els costos inicials i recuperables atribuïbles a la negociació, la distinció entre la data de formalització d’un contracte i la data de disposició del bé i les transaccions de venda amb arrendament posterior.
Clicar aquí per accedir al document complet
No hay comentarios:
Publicar un comentario