El Col•legi ha dedicat una sessió al Tancament Comptable i Fiscal, a pocs dies d’acabar l’any. El ponent de la part comptable ha estat Sebastián Piedra, economista i assessor fiscal, soci de la firma Crowe Horwath Legal i Tributari, mentre que el de la part fiscal ha estat Jordi Bertrán, soci-director de Garcia-Hoffmann-Bertran Asesores, economista i assessor.
Necessitat de coneixement financer en comptabilitat
En l’àmbit comptable, Sebastián Piedra ha explicat les nombroses novetats en la matèria, tot i que en la seva opinió, cap d'elles és excessivament destacable i ha fet especial menció a diverses resolucions de l´Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC). Ha fet èmfasi en la Resolució de 18 de setembre per al càlcul del deteriorament d’actius, vigent a partir de l’1 de gener. A banda, també ha ressaltat que l’ICAC ha modificat diversos aspectes que, per a Sebastián Piedra, fan que la comptabilitat es compliqui de tal manera que cal tenir una important formació en finances. Al seu parer, el Pla General Comptable (PGC) es va dissenyar originalment pensant més en les entitats financeres que en les empreses en general.
El punt de partida del seu discurs ha estat l’anàlisi dels punts de la resolució de l’ICAC sobre immobilitzat material que poden tenir incidència en el resultat comptable i, en definitiva, en la base imposable per al tancament fiscal. El punt bàsic d’aquesta resolució és el relatiu a les amortitzacions, en opinió de Piedra, cada cop més complicades.
També ha tratat els canvis en la regulació dels costos de desmantellament o retirada i dels costos de rehabilitació i dels avançaments lliurats (o pagaments a compte) per a l’immobilitzat, l’import dels qual, com a novetat, s’ha d’actualitzar aplicant el tipus d’interès incremental del proveïdor. Aquesta novetat, en paraules de l’expert “potser és correcta a efectes bancaris però probablement no en les empreses ordinàries”.
També ha tractat els canvis en la regulació dels costos de desmantellament o retirada i dels costos de rehabilitació i dels avançaments lliurats (o pagaments a compte) per a l’immobilitzat, l’import dels qual, com a novetat, s’ha d’actualitzar aplicant el tipus d’interès incremental del proveïdor. Aquesta novetat, en paraules de l’expert “potser és correcta a efectes bancaris però probablement no en les empreses ordinàries”.
Registre de les amortitzacions
La temàtica a la qual Sebastián Piedra ha dedicat més temps és el registre comptable de les amortitzacions d’immobilitzats materials i intangibles i de les despeses derivades de l’ús d’aquests immobilitzats, contemplades en la resolució de l’ICAC de 18 de setembre. I a continuació, ha abordat les dotacions corresponents a béns revaloritzats i la imputació i registre de subvencions rebudes, que variarà en funció del tipus de subvenció. També ha tractat el registre de les despeses financeres superiors al límit fiscalment deduïble, d’acord amb una consulta de l’ICAC; en aquest punt, ha insistit en la importància de diferenciar entre despesa comptable i fiscal. Finalment, ha acabat amb una reflexió relativa a l’evolució en els últims anys del concepte de grup empresarial.
Repàs general en fiscalitat, centrat en la Llei d’emprenedors
En la segona part de la jornada, Jordi Bertrán ha repassat breument els canvis en fiscalitat ja tractats en conferències anteriors, com les dedicades a la Llei d’emprenedors o a la Llei 16/2013 de mesures en matèria de fiscalitat mediambiental, en què s’inclouen altres mesures tributàries i financeres. A banda, Bertrán considera que no és coherent amb la pretesa voluntat del govern central d’afavorir la internacionalització, eliminar la deduïbilitat de les pèrdues generades pels establiments permanents de les empreses a l’exterior, a excepció de la seva transmissió o clausura. D’acord amb l’expert, tampoc no seran deduïbles les pèrdues de les unions temporals d’empresa (UTE), excepte si es transmet o extingeix.
D’altra banda, Bertrán ha explicat que es prorroguen mesures pensades inicialment per als exercicis 2014 i 2015, com les limitacions en la compensació de bases imposables negatives a què es refereix l’article 25 del TRLIS i les limitacions en la deduïbilitat fiscal del fons de comerç i dels actius intangibles amb vida útil indefinida.
Novetats de la Llei
Tot seguit, el ponent ha destacat quatre novetats introduïdes en IS per la llei 14/2013, de 27 de setembre, d’emprenedors i la seva internacionalització. La primera novetat és la deducció en quota per inversió en beneficis, una mesura adreçada a les empreses de reduïda dimensió que compleixin determinats requisits. En aquest punt, Bertran s’ha preguntat per què només és per a aquestes empreses.
La segona novetat rellevant és la nova opció per aplicar la deducció per Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i), sota determinades condicions i amb un límit de deducció d’un milió d’euros -tres milions en cas de grup-. Entre els requisits per acollir-s’hi hi ha el de presentar un informe motivat sobre la qualificació de l’activitat d’R+D+i, tot i que Bertrán ha recordat que poques entitats s’arrisquen a fer R+D sense informes motivats.
Com a tercera novetat, l’economista ha explicat la reducció de rendes procedents de determinats intangibles, el que es coneix com a “patent box”; si fins ara es podien reduir de la base imposable un 50% dels ingressos procedents de l’explotació d’alguns intangibles creats per l’empresa fins a un cert límit, ara es pot reduir de les rendes, i el percentatge passa del 50% al 60%. Els actius les rendes dels quals poden ser objecte de reducció són: patents, dibuixos o models, plànols, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques. Tot el que no sigui això (com marques, obres literàries o científiques, entre altres) queda fora.
La darrera gran novetat aportada per la llei afecta la deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat, que passa dels 6.000 als 9.000 per cada persona/any d’augment de mitjana de la plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau reconegut d’entre el 33 i el 65 %.
Altres modificacions fiscals que cal tenir en compte, en aquest cas introduïdes per la Llei d’Emprenedors de juliol, són les de la Disposició Addicional Novena, que intenta incentivar les entitats de nova creació. Finalment, Jordi Bertrán ha citat les modificacions que ja van ser incorporades en exercicis anteriors i que afecten el 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario