Valoració d’empreses: aspectes fonamentals per recordar

Josep Maria López Serra, vicepresident de la secció d’Auditoria del Col·legi, llicenciat en ADE, auditor-censor jurat de comptes i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), s’ha encarregat del Seminari pràctic sobre Valoració d’Empreses, un camp en el qual treballa des de fa 18 anys. El ponent considera que, en general, és un camp que s’aborda “des d’un punt de vista excessivament científic”.

Sobre la qüestió si és la valoració d’empreses un treball d’auditors, López Serra opina que “no és un treball d’auditors perquè aquests, per llei, no poden fer una valoració de l’empresa que auditen”. Tanmateix, afirma que és una feina que formaria part “dels serveis relacionats amb l’auditoria” i, per aquest motiu, invita a seguir un procediment que en molts casos pot tenir certes similituds o paral·lelismes amb la feina de l’auditor.

El mètode de fluxos de caixa futurs és el mètode per excel·lència, que s’usa en les transaccions d’empreses en funcionament i analitza el seu futur potencial.

López Serra primerament ha definit els conceptes de valor i preu. Mentre que el valor “és el resultat de l’aplicació d’una metodologia de càlcul basada en un sistema de costos”, el preu del producte “és el resultat de la negociació en el mercat com a conseqüència de l’oferta i la demanda”. És a dir, una companyia pot valer “X” fruit de l’aplicació de diversos mètodes de càlcul però ser finalment venuda per “Y” si és el que està disposat a pagar el comprador. Així doncs, l’expert Serra ha sentenciat: “el valor ens dóna la possibilitat, el preu és la realitat derivada de la negociació.

Mesurar homogèniament tots els elements de l’empresa

El ponent ha definit el concepte de valoració com a “procés mitjançant el qual s’obté una mesura homogènia dels elements que constitueixen el patrimoni d’una empresa, del seu potencial tècnic, comercial i financer i qualsevol altra característica que interessi quantificar”. A priori, el que valora és una persona independent de la companyia, ja que en cas contrari es pot caure en subjectivitats que distorsionarien el valor de referència. 

El conferenciant ha explicat les diverses situacions en què sorgeix la necessitat de valorar una societat, essent les més habituals el projecte d’adquisició de la mateixa, una possible fusió, la liquidació, un procés d’herència, la seva divisió o partició o la seva donació. D’altra banda, d’acord amb l’expert, valorar una companyia no és una ciència exacta, es tracta d’una orientació, d’una guia.

Com a qüestió prèvia a la valoració López ha fet referència a la carta d’encàrrec d’aquesta en què ha de quedar clara, d’una banda, la informació que l’ordenant vol obtenir de l’actuació del professional i, de l’altra, les limitacions a l’abast en què pugui trobar-se aquest expert en l’exercici de la tasca. A més, en alguns casos la normativa reclama l’existència d’aquest document. Igualment important és saber l’objecte concret a valorar, ja que potser no es tracta de la totalitat de l’empresa sinó d’una part (una planta de producció), una marca, patent o dret d’explotació, per exemple. D’altra banda, també és vital conèixer la relació que existeix entre el client i l’actiu a valorar. 

L’objectivitat, un aspecte clau

L’esperit objectiu és essencial en tota valoració i l’expert ha parlat dels aspectes subjectius i objectius que envolten l’actiu a valorar, i que seran diferents si una empresa és de nova creació, està en funcionament o bé en liquidació. López Serra ha diferenciat entre els aspectes interns (econòmics, comercials i tècnics), externs de la companyia (context econòmic, situació del sector i del mercat, de competència) i de les contingències (ecològiques, de subministrament, laborals, financeres, litigis històrics) que poden afectar tot procés de valoració.

Un capítol especial s’ha dedicat als diferents mètodes de valoració, com el mètode de l’actiu net real, que s’utilitza sobretot en els processos de liquidació; el de capitalització de beneficis, habitual en petites empreses que no utilitzin un sistema de comptabilitat gaire ajustat al codi de comerç; el de fluxos de caixa futurs, que d’acord amb l’expert és “el mètode per excel•lència que s’usa en les transaccions d’empreses en funcionament i que analitza el potencial futur de la companyia”; i el mètode dels múltiples, que s’ha imposat força en els darrers 10-15 anys, tot i la problemàtica de manca de rigor científic”.

Ha conclòs amb la presentació de l’informe de valoració, sobre el qual ha declarat que “no hi ha un model tancat a seguir però que esdevé una guia útil per al que valora”.

Accedir al document complet