L’expert en herències Alejandro Ebrat aborda la recent reforma de l’Impost de Successions i Donacions

La darrera reforma de l’Impost de Successions i Donacions a Catalunya, aprovada per la Llei 2/2014 de 27 de gener de mesures fiscals, administratives i financeres, s’ha analitzat al Col·legi el 13 de març de la mà d’un advocat especialista en la matèria, Alejandro Ebrat. L’expert ha aprofitat per presentar del seu darrer llibre: “Herencias y donaciones en Catalunya. Trucos para pagar menos impuestos” que explica resumidament els dos problemes a encarar en una herència: el primer és el relatiu als impostos a pagar i el segon és el dels conflictes entre els hereus, que es poden perllongar durant anys. En tots dos casos, una bona planificació pot ajudar a evitar-los i el llibre desenvolupa exemples pràctics d’aquesta planificació.

Deixant de banda els conflictes entre els hereus, la conferència ha abordat els principals canvis introduïts per la reforma fiscal, la tercera reforma en cinc anys. Ebrat subratlla que aquest és un impost susceptible de ser moneda de canvi de promeses electorals dels partits i negociacions per formar govern.

Ara, d’acord amb Ebrat, al nou marc regulador es limiten les reduccions per parentiu, unes reduccions que fins ara no tenien gaire importància perquè hi havia unes bonificacions que arribaven al 99 %, i que ara caldrà tenir més en compte.

Segons el ponent, amb la reforma es manté la reducció a persones majors de 75 anys dels grups I i II (fills i pares); es manté la tarifa de l’impost i els coeficients correctors i es manté la bonificació al cònjuge del 99%. Així, l’expert ha apuntat que “sembla encertat deixar el cònjuge com a hereu mentre es busca el compliment de requisits que donin dret a bonificació en altres casos”.

La bonificació a la resta de parents del grup I i II (herències entre pares i fills, néts) és progressiva: com més s'hereta, més es paga. Per a aquests contribuents amb una base fins a 100.000 euros se segueix mantenint la bonificació del 99%. Ha recordat que la bonificació del 99%, com la progressiva, s’aplica sobre la quota i es calcula sobre la base imposable. Amb la reforma, el cens de contribuents passa del 6 al 18%. Es manté l’ajornament excepcional sorgit amb la llei de 2010, que es prorroga fins el 2015. Se suprimeix la reducció addicional i es mantenen bonificacions per discapacitat, per habitatge habitual, assegurances, empresa i participacions, reducció decennal, així com el tipus impositiu en donacions.

Ha ressaltat que a Catalunya, amb el nou marc, es pot pagar fins a un 64% del cabal hereditari en determinats casos de parentiu. I que mentrestant, la fórmula de les donacions “continua sent interessant i pot ser molt útil, per exemple, en casos de divorci i separacions en què s’han de fer compensacions de patrimoni”.

L’impost es dispara amb herències més grans

Tornant a successions, Ebrat ha tractat la nova bonificació, que funciona per trams, per a herències entre pares i fills per empresa familiar o transmissió de participació en societats. L’advocat ha fet una comparació del nou panorama amb l‘anterior i ha arribat a la conclusió que l’impost “es dispara amb les herències més grans”.

Donar o heretar

Davant la clàssica pregunta de si és millor donar o heretar, en relació dels grups I i II, l’expert ha declarat que el punt d’inflexió en què és més recomanable la donació es troba en els dos milions d’euros; i el seu consell és “organitzar una roda de donacions planificada en el temps”.

Respecte als aspectes conflictius de la nova regulació, ha fet referència als originats per no residents i hereus residents i la normativa que s’ha d’aplicar (l’estatal) i la forma de liquidació, d’acord amb les voluntats del testament. Aquest fet pot dur a situacions injustes que han acabat al tribunal de justícia europeu i que ha obligat a equiparar la fiscalitat de residents i no residents.

També  conflictiva és la successió d’empreses i participació en societats, que gaudeixen d’una reducció del 95% en successions si es compleixen determinats requisits (els generals de l’Impost del Patrimoni i alguns específics de cada comunitat autònoma).

De tota manera, els canvis en l’impost català podrien quedar en no res si prospera la voluntat unificadora de l’estat d’implantar un impost igual per a totes les comunitats, sense bonificacions ni reduccions. A banda, Ebrat ha mencionat el reglament europeu sobre el tema, que ha d’entrar en vigor l’agost de l’any que ve i segons el qual s’aplicarà la regulació successòria de l’estat on el causant hagi tingut un vincle manifestament més estret, és a dir, allà on se situï el patrimoni, excepte que s’exerciti l’opció de triar regulació. Així, d’acord amb Ebrat el problema està assegurat, perquè la Generalitat, en aquest cas, estarà obligada a conèixer totes les legislacions successòries europees i aplicar l’impost en funció dels tributs aplicables a cada cas.

Planificació successòria

En la darrera part de la seva conferència Ebrat ha fet èmfasi en alguns punts interessants d’una estratègia de planificació fiscal, sobretot en les del grup III, com donacions temporals, donacions a societats, plans de pensions (que tributen per IRPF), roda de donacions o fórmules de renúncia a l’herència.

Ebrat, que presideix la secció de Dret Financer i Tributari del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ha publicat altres manuals sobre la matèria abans de “Herencias y donaciones en Catalunya. Trucos para pagar menos impuestos”. L’any 2012, per exemple, va presentar al Col·legi “Problemes civils en les herències a Catalunya”.

Accedir al document complet

Documentació de la conferència

Fotografia de la portada del llibre “Herencias y donaciones en Catalunya. Trucos para pagar menos impuestos”