Abans d'entrar en matèria, Sanmartín ha explicat la voluntat "més tècnica que reivindicativa" del REAF-REGAF en les seves relacions i contactes amb Hisenda. Tot seguit ha entrat al primer punt candent relatiu a la compensació de bases imposables negatives i als dubtes sobre l'article 23 de la llei 43/1995 i l'article 25.5 del RDL 4/2004, en relació entre altres coses, a la prescripció i a la necessitat de conservar documentació. Entre els dubtes tractats per Sanmartín hi ha el fet de si la nova regla d'acreditació de les bases imposables negatives afecta les generades abans de 1999 i també sobre la incidència de la prescripció en la possibilitat de modificar o no les bases imposables negatives declarades. Com en la major part de temes, Sanmartín ha exposat la doctrina derivada de diferents sentències i les diferències de criteri, que cal tenir en compte, d'Audiència Nacional i Tribunal Suprem (TS).
Un segon tema polèmic ha estat la tributació de quitances i esperes en el concurs de creditors i, relacionada, la capitalització de deutes, les diferències entre la seva comptabilització i la posterior fiscalitat i els canvis que es van fer per evitar que el que es considera un ingrés financer, la quitança, pugui finalment desencadenar una situació de concurs, que és precisament el que es volia superar. A banda, des de 2014 es permet el diferiment fiscal.
Un tercer punt del seminari, en aquesta ocasió abordat per Agustín Fernández, s’ha centrat en els requisits perquè el lloguer d'immobles pugui considerar-se una activitat econòmica i que afecta diferents impostos. Es refereix als requisits de disposar d'un local i d'una persona contractada (a temps complet ) i que han fet córrer rius de tinta a partir de l'article 27 de la llei 35/2006. En aquest sentit, la doctrina majoritària coincideix que si no es compleixen aquests requisits no es pot parlar d'activitat empresarial i, per tant, no hi ha possibilitat d'acollir-se als beneficis previstos per a les empreses de reduïda dimensió. No es pot parlar d'activitat econòmica si els ingressos provenen únicament de la tinença dels immobles. Ara bé, a la pregunta de si es compleixen aquests dos requisits es pot parlar d'activitat econòmica Fernández ha respòs que no necessàriament, cal demostrar que hi ha una activitat i no únicament gestió d'immobles. I a més, d’acord amb l’expert, podria donar-se el cas d'activitat econòmica sense local ni persona contractada. Així, són requisits necessaris però no suficients.
Un altra font habitual de dubtes i consultes fiscals és la retribució dels socis administradors de societats, situació que s'ha complicat encara més amb la regulació de les societats professionals i les societats de socis. S’ha insistit en la importància de fixar per estatuts els ingressos pel càrrec d'administrador (o el fet de ser un càrrec gratuït). Els experts han advertit que cal estudiar cada cas, tant si es tracta d'una activitat empresarial o professional, però sempre caldrà analitzar la tasca real de l'administrador, les condicions del càrrec concret que ocupa i la seva feina quotidiana, entre d’altres. Ara bé, sempre tindrà més pes la relació mercantil de l'administrador de la societat (amb la pertinent retenció del 42 %). I pel que fa a la deduïbilitat de la retribució de l'administrador de societats mercantils, ho serà quan els estatuts estableixin el caràcter remunerat del càrrec, encara que no es compleixi de manera escrupolosa amb tots els requisits que per a cada retribució estableix la normativa mercantil.
En relació amb aquesta temàtica s’han abordat les possibles irregularitats de les retribucions dels professionals, i especialment la reducció del 40 % d'acord amb l'article 32.1, de la llei de l'IRPF, en les paraules de Fernández: "un terreny pantanós". També s’ha tractat el cas especial de les retribucions dels administradors concursals i del moment de la seva comptabilització.
En el transcurs del seminari s’han explicat així mateix dubtes sobre la compatibilitat o no de la jubilació amb la continuïtat de determinades activitats econòmiques, dels casos en què no és en cap cas compatible i de les excepcions, com ara tota feina per compte propi per imports inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI). Altres possibilitats en aquest camp són la jubilació flexible i la jubilació parcial.
L'afectació de béns respecte a l'exempció en l'IP i a la reducció en l'ISiD per transmissió d'empresa familiar han estat altres temes candents del seminari. Finalment, la situació fiscal de les polèmiques participacions preferents i el càlcul de la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlues municipals) han tancat la sessió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario