Taller de Guia pràctica del pèrit judicial

El Col·legi ha acollit la quarta edició del taller “Guia pràctica del pèrit judicial”, dirigit als professionals  que treballen en el camp de la justícia com a experts en l'àrea comptable i economia financera, el 21 de maig. El Col·legi va ser pioner quan organitzà el primer curs dedicat a aquesta temàtica, l'any 2007, anys després que la reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) atorgués a la prova pericial una major importància de la que tenia fins aquell moment. Posteriorment, altres col·legis s’han sumat a organitzar els seus propis cursos d’acord amb Rodrigo Cabedo, vicepresident de la secció Concursal i d'Actuacions Judicials, titulat mercantil, advocat, administrador concursal i pèrit judicial.

Ildefons Carol, magistrat de l'Audiència Provincial de Girona, ha tractat “El peritatge judicial civil o mercantil: comentaris sobre la seva pràctica”. Per situar el tema, ha recordat una definició de pèrit d'una sentència del Tribunal Suprem (TS) que apunta que  "...el pèrit és simplement un auxiliar del jutge o tribunal, que en cap cas rep un encàrrec d'arbitratge quan és cridat, perquè la seva missió és únicament assessorar el jutge il•lustrant-lo, sense força vinculant sobre les circumstàncies...". En la opinió de Carol, la jutge no sembla tenir gaire confiança als pèrits "quan sovint són determinants, com per exemple en les proves pericials forenses". A més, la creixent complexitat de tot tipus de matèries en què els jutges no tenen formació, fa que el paper dels pèrits hagi adquirit rellevància en els últims anys

Tipus d'informe

El jutge ha recordat que l'actual LEC es va dictar, entre altres coses, per simplificar la pràctica de la prova, inclosa la pericial, però no defineix la seva funció, malgrat que de l'article 335.1 es pot deduir que la seva tasca consistirà a assessorar el tribunal quan "siguin necessaris coneixements científics, artístics, tècnics o pràctics per valorar fets o circumstàncies rellevants en l'assumpte o adquirir certesa sobre ells". Tot seguit, el magistrat ha distingit entre dos tipus d'informe, la pericial judicial i la de part (la més habitual en temes civils). D'aquesta segona ha assenyalat que, tot i la imparcialitat  que se suposa, és evident que li serà més difícil prendre en consideració allò que pugui perjudicar el client que l'ha contractat, cosa que fa que els jutges analitzin els informes amb una precaució diferent.

El jutge ha parlat de les formes d'aportar el dictamen al judici i dels diferents terminis amb la possibilitat d'ampliar-los si es justifica. En aquest punt, ha parlat dels terminis per a la seva elaboració, terminis que solen ser breus i improrrogables, i de l'assignació de pèrit en cas d'assistència jurídica gratuïta, cosa poc habitual en assumptes mercantils. A continuació ha abordat la possibilitat de renúncia, renúncia que ha d'estar justificada perquè el jutge podria excloure el pèrit de les seves llistes en anar contra la premissa que el professional és a les llistes perquè està disponible per atendre les sol•licituds que rebi.

Pel que fa a l'inici de l'actuació pericial, s’ha plantejat si s'ha de començar a preparar abans de rebre una provisió de fons (tema del qual s'ocupen actualment els secretaris judicials), situació a la qual Cabedo s’ha mostrat contrari després de diverses experiències negatives. 

Recusació i "tacha"

Un altre problema, relativament freqüent, és la possibilitat de rebutjar el pèrit demanat per alguna de les parts. Ildefons Carol ha diferenciat entre la recusació del pèrit i la "tacha", que és un advertiment al tribunal que el pèrit pot tenir algun motiu que podria afectar la seva imparcialitat. Carol ha exposat les 16 possibles causes de recusació i la seva tramitació, així com les causes de "tacha" i el seu procediment; i tot seguit ha explicat les operacions pericials, que poden incloure el reconeixement de llocs, objectes o persones i per a les quals es pot sol·licitar la presència del jutge o tribunal perquè es facin una idea de la situació.

El pèrit ha de negar-se a fer un informe on s'amagui informació, es pugui incórrer en responsabilitat o bé no es pugui defensar

Contingut del dictamen

I pel que fa al contingut del dictamen, Carol ha incidit en el fet que aquest ha de complir sempre tres regles bàsiques: "cenyir-se estrictament a allò que se sol·licita, utilitzar un llenguatge clar i senzill i arribar a conclusions concretes" si es pot, ja que de vegades la manca de dades o informacions fan difícil extreure'n conclusions fiables. En tot cas, ha aconsellat als pèrits que portin ben preparada i argumentada la seva declaració, ja que en tot moment ha de ser capaç de defensar la seva postura.

En la segona part del taller, Rodrigo Cabedo ha destacat la creixent importància de les proves pericials en el nostre sistema judicial, on hi ha cada cop més processos i aquests són cada cop més complexos, fet que obre una via d'especialització interessant per als nostres professionals. Cabedo ha recordat que alguns col·legis, com el de Titulats, tenen el seu origen en corporacions pericials de mitjans segle XIX. D’acord amb l’expert, els titulats mercantils són idonis per a la pràctica pericial en assumptes mercantils, així com en assumptes de mediació, perquè coneixen la comptabilitat i finances de les empreses, així com la pràctica comercial, tributària i l'auditoria, entre d’altres. I això permet està prop dels litigants i dels litigis i ser àgils en la resposta.  

Accentuada oralitat del procés

Ha recordat que amb la reforma de la llei s'ha passat d'un procediment bàsicament escrit a un altre de caràcter oral, i de la funció d'assessorar al jutge a la d'assessorar també a les parts en conflicte. L'expert i el jutge han advertit anar amb compte amb tot allò que s'escriu i amb els judicis de valor (després ho hauran de defensar) així com amb les peticions i l'excessiu control que vulgui fer l'advocat sobre la seva feina. 

Cabedo ha ressaltat les qualitats d’independència i objectivitat del pèrit, ja que es tracta de fer una feina d'equitat que faciliti l'acord. L'expert ha argumentat a responsabilitat (penal, civil o disciplinària) en què pot incórrer un professional en la seva activitat, com per exemple, una falsa perícia (que no és el mateix que una mala perícia) i ha distingit entre fals testimoni propi (coneix la falsedat del seu testimoni) i impropi (més que faltar a la veritat l'altera).

Finalment, Cabedo ha facilitat documentació sobre els principals terminis per a la prova pericial, així com exemples d'elaboració d'informes pericials sobre lucre cessant i dany emergent, rendició de comptes, competència deslleial, entre d’altres.

Accedir al resum complet