Tot seguit ha citat algun exemple, com la coneguda Bankia que utilitza aquesta denominació en contradicció amb situacions escandaloses dels últims anys. Aleshores ha intentat respondre la pregunta: "què passa entre empresa i societat en un context en què les empreses són cada cop més poderoses, els contrapoders són més febles i es redueix l'Estat de Benestar”. Així, per a Morrós, és més necessària que mai la responsabilitat i la necessitat de millorar la imatge de l'empresa, el seu prestigi. Ha apuntat que aquest fenomen no és només aplicable a les gran companyies sinó també a les petites i mitjanes (pimes), que tot i no ser poderoses, són conscients de la seva responsabilitat ètica i tenen la pressió de l'entorn més proper.
En aquest punt, l’expert ha destacat que la pime es preguntarà què representa per a ella l'RSC; "ser responsable en què, amb qui i en quina mesura". Segons Morrós, es tracta d'un concepte en construcció, ja que no hi ha unanimitat en el significat i la seva importància. Tanmateix apel•la a la responsabilitat de les empreses amb desenvolupament sostenible i tenir en compte la veu de diferents grups d'interès. De moment és voluntària i l’expert s’ha qüestionat si hauria de seguir sent-ho.
El procés d’implantació de la RSC en l’empresa
A continuació, ha exposat diferents fórmules i passes per definir estratègies d'RSC, on els dos grans extrems del procés són, d'una banda, el compromís de la direcció en aquest camp i la comunicació del que s'ha fet. D’acord amb Morrós, el punt crític és el disseny d'un sistema d'indicadors, sistema que no és gaire diferent entre una empresa gran i una pime, excepte en la relació que s'estableix amb els “Stakeholders”. En tots dos casos, és important la relació amb els diferents grups d'interès. Segons el conferenciant, la implantació d'un sistema d'RSC passa per fer una radiografia de la cadena de valor i els principals grups d'interès. El procés continua per buscar un responsable d'aquesta implantació i la seva ubicació en l'organigrama, analitzar amb realisme els grups d'interès prioritaris i arribar a la memòria de sostenibilitat. Finalment, Morrós ha parlat d'una guia de recursos sobre RSC oferts per l'administració pública i ha posat diversos exemples a escala mundial, com la Global Reporting Initiative (GRI), que ha esdevingut l'estàndard de presentació d'informes de sostenibilitat.
Després de presentar diversos estudis sobre l'adopció de sistemes d'RSC a les principals economies mundials, ha animat a la reflexió sobre la relació entre RSC i filantropia, on la major o menor acció filantròpica dependrà del context econòmic i social en què es mogui l'empresa.
RSC silenciosa
Ha destacat l'RSC silenciosa, habitual en pimes, amb accions que beneficien la seva comunitat però sense comunicar-les. Així mateix, ha assenyalat la dificultat de convèncer als socis d'una pime que l'RSC és una manera de gestionar millor i adonar-se de la relació entre la seva competitivitat i l'RSC.
Respecte si hi ha estudis que relacionin l'RSC amb els beneficis directes que poden extreure les empreses, Morrós ha explicat que en el cas de les pimes es fa difícil, mentre que Joaquín Larranz, de la Universitat de Cadis, ha treballa la temàtica, a banda d'existir-ne algun sobre les empreses de l'IBEX 35. També ha ressaltat la dificultat de delimitar el concepte d'RSC i ha advertit que aquesta falta de delimitació seguirà mentre parlem de voluntarietat en la seva implantació i no hi hagi normes clares de compliment. De tota manera, ha explicat que cada cop més analistes financers tenen en compte les mesures d'RSC de les empreses per detectar possibles problemes futurs i alguns índex financers ja els contemplen. Ha subratllat que en el que sí hi ha consens és en els tres àmbits que formarien part d'aquesta responsabilitat: el mediambiental, el corporatiu i el social. La mateixa manca de definició afectaria els grups d'interès, encara que Morrós considera que en les pimes la seva relació amb l'entorn i amb la comunitat és molt més clara que en el cas de les grans empreses.
En acabar, s’ha citat els sectors que, a Espanya, més informen d'RSC: l'energètic (pel seu elevat impacte mediambiental) i el financer. En aquest punt, el conferenciant ha assenyalat la tendència reactiva de determinades empreses per afrontar crisis de marca i de prestigi, com la que va patir fa anys Nike (acusada d'explotar nens asiàtics per fer pilotes) i ara, com a reacció a aquell escàndol, la multinacional té una de les memòries sobre RSC més avançades i completes del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario