La reforma de la Llei Concursal del Reial Decret 4/2014 protagonitza la primera activitat conjunta amb el col·legi d’Economistes

"La reforma de la Llei concursal en el marc del Reial Decret-Llei 4/2014, de 7 de març" és el títol del primer acte organitzat conjuntament pels col·legis de Titulats Mercantils i d’Economistes dins del procés de fusió que estan duent a terme. Celebrat el 18 de març a l’auditori del co·legi d’Economistes, l’acte volia aclarir els primers dubtes arran de la recent reforma legal, que afecta sobretot els acords de refinançament empresarial amb els quals es vol contribuir a salvar empreses que estan força endeutades.

La sessió va ser introduïda pel president de la Comissió d’Economistes Especialistes en el Tractament de Crisis Empresarials del Col·legi d’Economistes, Joan Rojas, el qual va apuntar que “unificar la velocitat del mercat amb la dels jutjats és complicat però és quelcom que aquesta reforma intenta resoldre”. Acompanyant Rojas seia també a la taula el president de la Secció Concursal i  d’Actuacions Judicials del col·legi, Jordi Albiol, que en un moment de la tarda va recordar la importància del primer esdeveniment conjunt dels dos col·lectius professionals. Per aquest motiu va voler donar la benvinguda als titulats mercantils al que en breu serà també el seu col·legi, “amb la confiança que el nou projecte sigui profitós i il·lusionant” per tots els professionals que l‘integraran.

La reforma vol potenciar l’activitat preconcursal per afavorir la continuïtat de l’activitat empresarial

Al centre de la taula, el ponent, el magistrat-jutge del jutjat mercantil 5 de Barcelona, Manuel Ruiz de Lara, que tot just començar va lamentar que sovint el concurs no és un “alleujament” sinó una ”rèmora”. El reial decret, amb mesures “de caràcter urgent”, és positiu perquè, malgrat patir diverses mancances tècniques, persegueix diversos objectius a fi i efecte de potenciar l’activitat preconcursal i, d’aquesta manera, evitar que s’arribi a concurs i, en la major part d’ocasions, a la liquidació i consegüent destrucció del teixit empresarial. Aquests objectius són reduir la càrrega financera de l’empresa en dificultats, oferir expectatives certes de cobrament als creditors malgrat l’establiment de quitances i mores i el reforç dels acord de refinançament.

Pel que fa a les modificacions concretes, abordà en primer lloc les de l’article 5bis on es paralitzen determinades execucions per tal de fomentar les negociacions i facilitar l’esmentada continuïtat empresarial. En aquest sentit, es millora la tècnica de redacció en comparació amb l’anterior redactat en expressar que el deutor, en comunicar que ha iniciat negociacions per arribar a un acord de refinançament, provocarà l’efecte d’impedir l’inici d’execucions judicials si afecten a béns necessaris per continuar l’activitat empresarial. Ara bé, quedaria per determinar què s’entén com a béns necessaris per continuar l’activitat empresarial. I a qui correspon fixar què són béns necessaris per a l’activitat empresarial? I és que el jutge només ha rebut la comunicació que s’han iniciat negociacions però li manca informació econòmica i financera per decidir quins béns entren en la categoria de necessaris per continuar l’activitat . Per això, i davant el dubte legal, el magistrat considera que el jutge hauria de requerir la documentació necessària  (balanç, memòria, etcètera...) per determinar-ho. Un problema al respecte és la possibilitat o no del deutor de recórrer la decisió del jutge sobre els béns que considera o no fonamentals per a l’activitat. El jutge opina que sí es pot recórrer, per mitjà d’un recurs de reposició d’acord amb l’article 197.3 de la llei concursal. 

La paralització de les execucions no afecta els crèdits de dret públic, que d’altra banda solen ser la majoria en el cas de petites i mitjanes empreses, cosa que en opinió del magistrat  significa “una certa disfuncionalitat en relació amb l’objectiu de l’article 5bis”.

Un altre canvi important d’aquest reial decret llei es refereix  a l’article 56, sobre execucions de crèdits amb garantia real, un camp on ara es paralitzaran o no es podran iniciar quan els béns siguin necessaris per a l’activitat.

També l’article 71 (que regula les accions de reintegració) pateix diferents canvis, com ara la possibilitat de prescindir del nomenament d’expert independent, un nomenament que ara té caràcter voluntari, i substituir-lo per una certificació de l’auditor de comptes perquè acrediti que concorren les majories exigides per a l’acord. Precisament, l’article 71 regula els nous acords de refinançament, el seu règim especial i els requisits per poder rescindir-los  o no (que s’amplien). 

El jutge parlà així mateix dels canvis de l’article 84.2 sobre nous crèdits concedits en el marc dels acords de refinançament, del 165 sobre culpabilitat, de l’article 72 sobre acció rescissòria que pot donar peu a diferents interpretacions que caldrà aclarir, i de la disposició addicional 4ª sobre homologació judicial dels acords, a partir de determinats requisits, i en el qual també s’aborda el  tractament  dels creditors dissidents . El jutge  va incidir en el  caràcter executiu de l’acord de refinançament homologat, que queda reforçat amb les modificacions de l’apartat 10 d’aquesta disposició. La sessió va concloure amb un animat torn de precs i preguntes.