La figura de l’acord extrajudicial de pagaments i el paper del mediador concursal han centrat una de les sessions del curs intensiu semi presencial de 100 hores sobre “Mediació en l’àmbit Civil i Mercantil: el mediador concursal” organitzat pel Col•legi juntament amb el Consejo General d’Economistas, l’Asociación Europea de Arbitraje y Mediación (AEDAE) i amb el suport tècnic del Registro de Economistas Forenses-REFOR. En aquesta sessió de 19 de febrer han intervingut José María Fernández Seijo i i Raúl N.García Orejudo, magistrats-jutges.
Fernández Seijó, magistrat-jutge del jutjat mercantil 5 de Barcelona, ha tractat “El sistema d’acord extrajudicial de pagaments i el mediador concursal: visió general i qüestions que planteja” i ha recordat que la nova figura del mediador concursal i l’acord extrajudicial de pagaments neixen en la llei 14/2013 d’emprenedors aprovada el 29 de setembre amb la idea de ser una alternativa, per a molts deutors, al concurs de creditors com a fórmula de canalitzar la seva insolvència. Aquesta alternativa s’articula amb la incorporació d’un nou títol, el desè, a la Llei Concursal. L’expert, ha explicat que problemes administratius han impedit l’inici de procediments sota aquesta fórmula perquè el ministeri de Justícia ha d’aprovar els reglaments que la desenvolupin i que especifiquin quins professionals estan facultats per exercir com a mediadors concursals i, per tant, les primeres sol·licituds estan paralitzades.
El jutge ha analitzat com aquest nou títol desè de la llei dissenya un procediment que hauria de tenir només una fase, i dos si fracassa la primera i ha destacat el canvi terminològic que significa: a diferència del concurs, que es resol en seu judicial, l’acord es resol en notaria o registre; i mentre el primer és gestionat per un administrador concursal, en el segon cas parlem de mediador. El ponent ha fet èmfasi en què de la mateixa manera que es van substituir els desprestigiats termes de “fallida” i “suspensió de pagaments” per “concurs”, ara hem passat a “l’acord extrajudicial de pagaments”. Es preveu, a banda, que el procediment sigui molt més àgil (de només dos mesos des de la petició fins a la resolució).
Fernández Seijo ha exposat els requisits a complir per acollir-se al procediment i que exclou les persones jurídiques que tramitarien el concurs com a ordinari i les persones físiques no empresaris. Així, cal ser com a mínim empresari persona física, autònom o empresari a efectes de Seguretat Social (S.S.) i queden fora del sistema companyies de determinats sectors econòmics sensibles (assegurances, entitats financeres). Quant a les persones jurídiques cal estar registrat en el registre mercantil i, si és el cas, haver dipositat els comptes. Tot i que en principi no és necessari un advocat i procurador per fer el procés, el jutge recomana que per sol·licitar acord extrajudicial de pagament és convenient estar assessorat per professionals experts en la matèria, ja siguin titulats mercantils, economistes o advocats.
Causes de no admissió al procés
D’acord amb el ponent, entre aquestes causes figuren no ser empresari a efectes de S.S, haver estat en concurs en els tres anys anteriors o bé haver estat condemnat per delictes d’insolvències o relacionats amb causes econòmiques. Pel que fa als honoraris, segons Seijo, els notaris han assenyalat que seran reduïts i comuns per a tot el procés, però que no inclouen altres actes de protocol·lització derivats del procés (com dació en pagament o de cessió de béns). Cal, d’altra banda, que el deutor disposi de prou recursos per fer front a les despeses del procés.
El mediador concursal
Pel que fa a la nova figura del mediador concursal, el jutge ha exposat el problema que presenta l’homologació per part de Justícia. Una segona qüestió és la relativa a la seva formació i si és suficient haver rebut formació en administració concursal o cal haver-se format específicament en mediació concursal. Un cop nomenat mediador, s’haurà de publicar en diferents mitjans, inclòs el BOE i l’encara abstracte registre concursal (perquè no s’ha creat). Així doncs, la creació del “registre concursal” i el funcionament de les llistes de mediadors, són assumptes encara pendents.
L’expert ha declarat que el mediador concursal haurà de verificar que el document presentat pel deutor és correcte i ha de contactar amb els creditors i convocar-los a una reunió, com a mínim 20 dies abans de la seva celebració per fer-los una proposta de pla de pagaments. Aquesta comunicació pot ser per correu electrònic o conducte notarial. Tanmateix, el mediador ha de comprovar que el deutor té prou ingressos per pagar despeses de la tramitació de l’acord. El jutge ha tractat també els deutes laborals.
En la reunió de creditors, el mediador ha de presentar el ja esmentat pla de pagaments, que han d’acceptar els deutors o bé instar el concurs consecutiu, que duria a la liquidació. El jutge ha parlat de la possibilitat i efectes de l’oposició per part dels creditors, del quòrum necessari en la reunió per assolir un acord i del procés d’impugnació per part de creditors que hagin estat exclosos de la llista o s’hagin oposat a l’acord, la qual cosa dóna lloc a incident concursal, figura que ja és competència del jutge del concurs.
Rigidesa del sistema
Fernández Seijo considera que el sistema és extremament rígid perquè un acord fracassat va a liquidació, sense distingir si el fracàs era, per exemple, fruit d’un error processal i ha recordat que l’especialització de dos jutjats mercantils en aquest acords és important per aplicar criteris comuns en la matèria.
Impugnació i concurs consecutiu
El magistrat-jutge Raúl N. García Orejudo ha desenvolupat els dos procediments que es deriven de la manca d’acord: d’una banda el concurs consecutiu, regulat a l’article 242 del nou títol desè de la Llei Concursal, i de l’altra la impugnació de l’acord, previst a l’article 239. La impugnació de l’acord i el concurs consecutiu són els dos instruments que es deriven de la manca d’acord.
En la introducció l’expert ha declarat que és difícil resoldre dubtes quan encara no hi ha resolucions i, per tant, no hi ha doctrina ni jurisprudència. Un d’aquest dubtes és sobre la supervisió que el mediador concursal fa del compliment del pla de pagaments de l’acord extrajudicial de pagaments. A banda del que prevegi el mateix pla de pagaments, podrien establir-se diferents formes. Segons el jutge “hauria de ser el deutor qui manifestés aquest compliment o bé els creditors els que diguessin que s’incompleix”. També s’ha qüestionat el tractament d’un creditor nou no inclòs al pla de pagaments o el tractament dels deutes públics (no s’inclouen al pla de pagaments)
En abordar el concurs consecutiu, García Orejudo ha declarat que s’hi arriba per impossibilitat d’arribar a un acord, per incompliment del pla de pagaments o per anul·lació. Respecte si podria arribar-se a concurs necessari i no a concurs consecutiu ha declarat que “és un camí que es podria explorar i seria possible que durant la tramitació de l’acord, el deutor s’adonés de la impossibilitat de complir-lo i sol·licités sortir de l’acord i anar a la via del concurs voluntari, no consecutiu”.
En el cas de concurs consecutiu, l’expert ha aclarit que estan legitimats per sol·licitar-lo el mediador o el creditor “quan de manera efectiva hi hagi constància que no s’arribarà a un acord”. I en el moment de valorar la sol·licitud s’haurà d’analitzar el per què de la impossibilitat d’acord. Quan s'entra en el procediment de concurs consecutiu, si s'ha iniciat pels creditors o pel mediador concursal, pot resultar imprescindible oferir contradicció al deutor articulant un procediment similar al del concurs necessari. En el cas que s'iniciï pel deutor o s'estimi la petició dels altres legitimats per iniciar-lo, caldrà requerir al deutor perquè present la documentació de l'art. 6.
Quant a la impugnació, el ponent ha explicat que es tramita per la via de l’incident concursal. Al seu parer, el mediador no té legitimació per impugnar l’acord, ja que aquesta figura no defensa un interès concret i ha de complir el seu paper de mediació sent imparcial. Finalment, el jutge González Orejudo ha expressat que coincideix amb Fernández Seijo amb què “la llei s’ha quedat curta perquè no es pot capgirar una situació d’insolvència amb una quitança del 25 per cent i un termini de tres anys”.
A banda d’aquesta sessió de mediació concursal, el curs inclou entre d’altres, sessions sobre legislació i diferents alternatives de mediació, negociació, comunicació, simulacions pràctiques, plans de viabilitat i situació de les parts davant el conflicte, així com una taula rodona amb diferents operadors que intervenen en una mediació concursal. El curs conclou a finals de març amb una prova online.
Accedir a:
No hay comentarios:
Publicar un comentario