Fernando Campa, economista, doctor en ciències econòmiques i professor de l’àrea d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que el control de gestió és una molt bona eina per ajudar els responsables de l’empresa en la presa de decisions en l’acte organitzat pel Col·legi conjuntament amb l’ACCID el 12 de març. El ponent combina la seva faceta en l’àmbit professional amb la de docent: ha treballat, entre d’altres, a Arthur Andersen, al grup INI, Iberia i Port Aventura; des de 2006 és professor a la Rovira i Virgili, a banda de ser membre actiu de l’ACCID.
S’ha aprofitat la sessió per presentar el nou llibre de l’ACCID “Manual del controller”, del qual Campa ha estat coordinador juntament amb el catedràtic de la UPF Oriol Amat. Es tracta d’un llibre estructurat i on es tracten temes habituals del control de gestió (centres de responsabilitat, formulació de pressupostos i anàlisi de desviacions) i aborda temes d’actualitat com sistemes de reporting, nous sistemes d’informació, due diligence, retribució variable i relació controller-auditor. El manual, escrit per una quinzena d’autors i amb una trentena de capítols, inclou proves d’autoavaluació i casos pràctics.
Campa en la introducció, en relació a la matèria de la seva conferència, Experiències empresarials sobre l’aportació del control de gestió en la presa de decisions, ha definit que el concepte de control de gestió consisteix bàsicament a comparar previsions amb la realitat posterior i a analitzar les diferències que es produeixen. Ha fet èmfasi en què el control de gestió no és només control pressupostari, ja que el control de gestió va més enllà i té per objectiu valorar la marxa de la companyia.
Respecte a la qüestió de si val la pena fer control de gestió o si sobreviuen millor les empreses que en fan ha declarat que “no necessàriament, encara que és veritat que amb un bon control de gestió una empresa es pot anticipar als problemes perquè té informació i prendre mesures”.
Requisits per al control de gestió
D’acord amb Campa, per fer un bon control de gestió cal, en primer lloc, disposar d’una bona comptabilitat financera, condició necessària però no suficient per a la presa de decisions. I també cal una comptabilitat de costos: no només saber si l’empresa guanya o perd sinó on guanya o on perd. Així mateix, cal fer un control pressupostari i conèixer les desviacions que es produeixen.
Els indicadors posen valor a l’interpretació de dades
Sumant totes aquestes eines s’arriba, en un estadi superior, al control de gestió, on tenen un paper determinant els indicadors que posen en valor l’interpretació les dades de l’empresa. Per a Campa, un bon model de control de gestió ha d’estar lligat a una retribució variable, proporcional a la retribució que es té i a l’estratègia a mig termini de l’empresa.
El professor considera que, en general, les nostres empreses mouen moltes dades però tenen poca informació. Al seu parer, cal trobar l’equilibri entre el cost d’aquests sistemes d’informació i la seva rendibilitat. A més, un bon controller ha de saber traslladar la informació que maneja a la direcció, no quedar-se-la pensant que amb aquesta informació té poder.
Quant als indicadors, Campa ha assenyalat que cal que hi ha hagi consens a l’empresa sobre la definició exacta de cadascun d’ells i què abasten. I ho ha il·lustrat amb un exemple: en una reunió a Iberia, on ha treballat, quan preguntà quants avions tenia la companyia va obtenir diverses respostes diferents i totes eren correctes, però es referien a conceptes diferents (avions en propietat, o en propietat i llogats, avions llogats a tercers, els llogats més la tripulació). Així, és important reflexionar sobre els indicadors, sobre com analitzarem l’evolució de la companyia i sobre la possibilitat de canviar indicadors, entre d’altres. El professor també ha abordat els sistemes de costos, la possibilitat de desglossar la informació per àrees per detectar problemes i oportunitats, i la importància de conèixer el negoci des de dins.
Cultura de l’empresa
D’altra banda, Campa ha insistit en tenir molt en compte la cultura de l’empresa on es treballa, els costums de la zona geogràfica on es troba, els usos i costums lingüístics, protocol·laris i socials. En el cas de les pimes ha fet una crida a valorar la tecnologia que es pugui realment necessitar més enllà de les modes o del que faci l’empresa veïna o l’empresa gran.
En l’apartat de conclusions, i tenint en compte l’actual panorama econòmic i empresarial, ha proposat diverses idees des del punt de vista del control de gestió:
- Assegurar la liquiditat i buscar les millors estratègies en cada cas.
- Aprofitar els preus reduïts actuals i les oportunitats es presenten.
- Revisar el model de negoci, perquè potser el que servia fa 20 anys ara no serveix.
- Generar ingressos, perquè no tot ha de passar necessàriament per baixar preus: buscar noves fórmules.
- Reformes estructurals, si cal, que facin possible capgirar la situació per generar ingressos i aconseguir la necessària liquiditat.
- Tenir una actitud proactiva i buscar el vessant positiu.
Finalment, Fernando Campa ha fet èmfasis en la idea que “si no t’equivoques és que estàs fent alguna cosa malament” perquè la figura del controller ha de tenir clar que les empreses també s’equivoquen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario