La revisió de les novetats comptables i dels canvis introduïts per les darreres consultes de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) ha esdevingut un clàssic de la secció de Comptabilitat que presideix Martí Garcia. Enguany va protagonitzar la penúltima sessió del curs 2013-2014 i es va celebrar el 10 d'abril, al col•legi, de la mà de la Gemma Soligó, auditora i sòcia d’Audihispana Grant Thornton. Soligó és una habitual col·laboradora del col·legi i ja havia ofert anteriorment sessions similars. Per al president de la secció, parlar periòdicament de les novetats de l'ICAC està més que justificat quan aquest organisme ha contestat fins ara 184 consultes i quan "algunes són veritables manuals de comptabilitat".
La primera consulta de què va parlar Soligó, i una de les darreres que ha publicat l'ICAC es referia als canvis introduïts per la Llei d'Emprenedors de setembre passat que modifiquen els límits econòmics per fer la presentació de comptes abreujats o normals i al moment d'aplicació dels nous límits, aspectes que han generat diversos dubtes.
A banda de les consultes, la ponent va abordar tres resolucions que intenten donar llum sobre les consultes i desenvolupen normes que ja teníem, i amb canvis posteriors.
La primera resolució, de març de 2013, aborda les normes de valoració i registre de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries i substitueix una resolució anterior de 1990 d'acord amb els nous criteris sobre valoració que afecten l'immobilitzat material i que han de formar part del preu d'adquisició o cost de producció. Com a nous conceptes, la ponent parlà de les contraprestacions contingents i el tractament de les bestretes immobiliàries (considerades un instrument financer). Són aquests dos conceptes els que desenvolupa la resolució, que no apareixien al PGC i que la ponent va explicar a bastament i amb exemples per fer-ho més entenedor. En aquest sentit, parlà també de criteris que han aparegut en les consultes i que aborden casos especials com lliuraments a títol gratuït o el lliurament d'un immoble com a dació en pagament, així com del concepte del tipus d'interès incremental i del registre de les indemnitzacions en cas de sinistre. La resolució parla també, entre altres punts, de la possibilitat de considerar un immoble en existències i la seva reclassificació si canvia el seu ús.
La segona resolució, de setembre, abordava els immobilitzats intangibles i en ella, entre altres coses, es distingeix entre despeses de Recerca i Desenvolupament (R+D) i les condicions per a la seva activació. Com a novetat, les despeses de desenvolupament es podran amortitzar en un termini superior als cinc anys si la major vida útil es justifica. Les despeses de recerca s'han d'amortitzar durant la vida útil i amb un màxim de cinc anys. També en aquesta resolució apareix el concepte de contraprestacions contingents, així com el nou concepte de valor residual. La resolució detalla, referint-se a aplicacions informàtiques, conceptes no activables com ara costos meritats fruit de modificacions d'aplicacions ja existents o planes web ja existents (amb alguna excepció), costos de formació de personal, costos de manteniment i desenvolupament de planes web amb finalitat promocional (que sol ser el mes habitual, d'altra banda).
La tercera resolució dictava normes de registre i valoració i informació a incloure a la memòria dels comptes anuals sobre el deteriorament del valor dels actius. En aquest cas es parla de la seva entrada en vigor el gener de 2014, cosa que és "incongruent", segons l'experta, perquè els criteris de què parla ja han estat desenvolupats en consultes i en el pla comptable. Aquesta resolució desenvolupa uns criteris molt semblants als de la NIC 36 i assenyala que, amb caràcter general, s'aplicarà el test de deteriorament. Entre altres aspectes, la resolució apunta indicis que poden dur a un possible deteriorament. Recorda què s'entén per actiu deteriorat i per valor recuperable, així com el concepte d'unitat generadora d'efectiu. A més, fa una llista dels criteris per identificar el deteriorament dels actius financers.
La quarta resolució que va esmentar es la de 18 d'octubre sobre el marc d'informació financera quan no és adequada l'aplicació del principi d'empresa en funcionament. En aquest cas, recorda els supòsits que poden dur a no aplicar aquest principi i, aleshores, les normes de registre i valoració apropiades a aplicar en una situació de liquidació. D'altra banda, planteja com s'han de tractar els fets posteriors i com pot afectar tot plegat a la formulació dels comptes anuals. Després d'exposar les principals novetats de cadascuna d'aquestes resolucions, Gemma Soligó va parlar breument de les consultes més significatives que han respost en els últims temps a l'ICAC, com les relatives al tractament de despeses financeres que superen la xifra fiscalment deduïble, la consolidació d'una societat comprada per un grup amb el propòsit de la seva posterior venda o l'obligatorietat de presentar informe de gestió. També va parlar de les consultes relatives a l'activitat d'auditoria, com ara una sobre relació entre auditoris quan hi ha successió d'empreses auditores.
En acabar, el president de la secció, Martí Garcia, va destacar el paper aclaridor de sessions com aquesta i va considerar que potser l'ICAC, atès l'elevat nombre de consultes que ha de respondre, hauria d'emetre alguna nota o informe per deixar clar quines consultes són vigents en cada moment.
A banda de les consultes, la ponent va abordar tres resolucions que intenten donar llum sobre les consultes i desenvolupen normes que ja teníem, i amb canvis posteriors.
La primera resolució, de març de 2013, aborda les normes de valoració i registre de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries i substitueix una resolució anterior de 1990 d'acord amb els nous criteris sobre valoració que afecten l'immobilitzat material i que han de formar part del preu d'adquisició o cost de producció. Com a nous conceptes, la ponent parlà de les contraprestacions contingents i el tractament de les bestretes immobiliàries (considerades un instrument financer). Són aquests dos conceptes els que desenvolupa la resolució, que no apareixien al PGC i que la ponent va explicar a bastament i amb exemples per fer-ho més entenedor. En aquest sentit, parlà també de criteris que han aparegut en les consultes i que aborden casos especials com lliuraments a títol gratuït o el lliurament d'un immoble com a dació en pagament, així com del concepte del tipus d'interès incremental i del registre de les indemnitzacions en cas de sinistre. La resolució parla també, entre altres punts, de la possibilitat de considerar un immoble en existències i la seva reclassificació si canvia el seu ús.
La segona resolució, de setembre, abordava els immobilitzats intangibles i en ella, entre altres coses, es distingeix entre despeses de Recerca i Desenvolupament (R+D) i les condicions per a la seva activació. Com a novetat, les despeses de desenvolupament es podran amortitzar en un termini superior als cinc anys si la major vida útil es justifica. Les despeses de recerca s'han d'amortitzar durant la vida útil i amb un màxim de cinc anys. També en aquesta resolució apareix el concepte de contraprestacions contingents, així com el nou concepte de valor residual. La resolució detalla, referint-se a aplicacions informàtiques, conceptes no activables com ara costos meritats fruit de modificacions d'aplicacions ja existents o planes web ja existents (amb alguna excepció), costos de formació de personal, costos de manteniment i desenvolupament de planes web amb finalitat promocional (que sol ser el mes habitual, d'altra banda).
La tercera resolució dictava normes de registre i valoració i informació a incloure a la memòria dels comptes anuals sobre el deteriorament del valor dels actius. En aquest cas es parla de la seva entrada en vigor el gener de 2014, cosa que és "incongruent", segons l'experta, perquè els criteris de què parla ja han estat desenvolupats en consultes i en el pla comptable. Aquesta resolució desenvolupa uns criteris molt semblants als de la NIC 36 i assenyala que, amb caràcter general, s'aplicarà el test de deteriorament. Entre altres aspectes, la resolució apunta indicis que poden dur a un possible deteriorament. Recorda què s'entén per actiu deteriorat i per valor recuperable, així com el concepte d'unitat generadora d'efectiu. A més, fa una llista dels criteris per identificar el deteriorament dels actius financers.
La quarta resolució que va esmentar es la de 18 d'octubre sobre el marc d'informació financera quan no és adequada l'aplicació del principi d'empresa en funcionament. En aquest cas, recorda els supòsits que poden dur a no aplicar aquest principi i, aleshores, les normes de registre i valoració apropiades a aplicar en una situació de liquidació. D'altra banda, planteja com s'han de tractar els fets posteriors i com pot afectar tot plegat a la formulació dels comptes anuals. Després d'exposar les principals novetats de cadascuna d'aquestes resolucions, Gemma Soligó va parlar breument de les consultes més significatives que han respost en els últims temps a l'ICAC, com les relatives al tractament de despeses financeres que superen la xifra fiscalment deduïble, la consolidació d'una societat comprada per un grup amb el propòsit de la seva posterior venda o l'obligatorietat de presentar informe de gestió. També va parlar de les consultes relatives a l'activitat d'auditoria, com ara una sobre relació entre auditoris quan hi ha successió d'empreses auditores.
En acabar, el president de la secció, Martí Garcia, va destacar el paper aclaridor de sessions com aquesta i va considerar que potser l'ICAC, atès l'elevat nombre de consultes que ha de respondre, hauria d'emetre alguna nota o informe per deixar clar quines consultes són vigents en cada moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario